Aprofitem que tenim al Gerard d'Erasmus a Vílnius la capital de Lituània, i anem a visitar els països bàltics. El pla és aterrar el diumenge 4 d'octubre a l'aeroport de Vílnius, passarem un parell de dies per Lituània mentre que el Gerard fa com que va a la Universitat. Per després agafar un cotxe de lloguer i començar ruta per la resta de països Letònia i Estònia, aprofitant per fer una escapada de dia a Hèlsinki.
Aquest es el mapa de la ruta.
Abans de començar a detallar rutes, carrers empedrats i paisatges de somni, val la pena fer una petita aturada per entendre on ens endinsem. Estònia, Letònia i Lituània se solen agrupar sota l'etiqueta de Països Bàltic, però tot i compartir un destí històric similar, cadascun d'ells manté un caràcter, una llengua i una identitat ben singulars.
Una història de resiliència i llibertat
Si alguna cosa defineix la història d'aquesta regió és la seva posició estratègica. Situats entre grans potències, els Bàltics han estat cruïlla d'imperis: des de la dominació teutònica i sueca fins al pes de l'Imperi Rus i, més tard, l'ocupació soviètica durant el segle XX.
Però si hi ha un capítol que retrata l'esperit d'aquests pobles és la Via Bàltica de 1989: una cadena humana ininterrompuda de més de 600 quilòmetres que va unir Vílnius, Riga i Tallin. Unes dues milions de persones es van agafar de les mans per reclamar pacíficament la seva independència, que aconseguirien poc després, el 1991. Avui dia, integrats plenament a la Unió Europea i a la OTAN, són democràcies modernes, segures i amb una mirada clarament encarada cap al futur.
Tres països, tres personalitats
Tot i la proximitat geogràfica, passejar per cadascuna de les seves capitals és canviar completament de registre:
- Lituània: Històricament vinculada a Polònia en un dels imperis més grans d'Europa, té una forta identitat catòlica, un esperit càlid i una capital, Vílnius, marcada per l'arquitectura barroca i un barri d'artistes bohemi i independent (Užupis).
- Letònia: És el cor geogràfic del Bàltic. La seva capital, Riga, és una autèntica joia del Art Nouveau i reflecteix una herència comercial germànica molt marcada, combinada amb una gran tradició musical i coral.
- Estònia: Més vinculada culturalment i lingüísticament a Finlàndia i als països nòrdics que als seus veïns del sud. Tallin conserva el barri medieval millor preservat del nord d'Europa, que contrasta amb el fet que Estònia és avui una de les societats més digitalitzades del món.
La natura com a estil de vida
Més enllà de les ciutats, hi ha un fil conductor que uneix els tres països: el vincle visceral amb la natura. Grans boscos frondosos, parcs nacionals, jaciments de pedra de coure (l'ambre del Bàltic) i costes verges marquen el paisatge. La calma, el respecte pel medi ambient i la tradició de recollir bolets i fruites del bosc formen part del dia a dia dels seus habitants.
Amb aquesta barreja de memòria històrica, avantguarda digital, arquitectura de conte i naturalesa salvatge, comencem el viatge.
Dia 1 - Free tour Vilnius, menjar típic Lituà
El primer dia aprofitem per fer un free tour per Vilnius on visitarem els llocs més emblemàtics de la ciutat.
Vistes del famós complex arquitectònic religiós situat al costat del riu Vilnia, conegut pel seu espectacular estil gòtic bàltic. Església de Santa Anna: L'estructura prima i més ornamental situada a l'esquerra. És una joia absoluta del gòtic flamíger del segle XV, construïda utilitzant 33 tipus de maons vermells diferents per crear els seus intricats patrons decoratius. La llegenda explica que el mateix Napoleó Bonaparte va quedar tan fascinat per ella que va dir que volia emportar-se-la a París al palmell de la mà. Església de Sant Francesc i Sant Bernardí: L'església molt més massiva que s'aixeca immediatament al darrere ia la dreta de Santa Anna. Té una presència imponent i un estil gòtic més fortificat, ja que històricament formava part de les muralles defensives del seu monestir
El cor de la ciutat es la Plaça de la Catedral. A l'esquerra destaca la gran Torre del Campanar de 57 metres d'alçada. Originalment al segle XIII formava part de les torres de defensa de les muralles de la ciutat baixa, i més tard es va adaptar com a campanar. A la dreta s'aprecia la façana principal de la Catedral de Vilnius. Crida molt l'atenció pel seu peculiar estil neoclàssic que recorda fortament un temple grec clàssic, amb les seves enormes columnes i les estàtues que coronen la teulada.
Panoràmica des del Turó de Gediminas. Aquest és el mirador més famós i històric de Vilnius. On podem contemplar, el riu Neris serpentejant per la ciutat als nostres peus. El districte financer modern de la ciutat al fons, amb els gratacels i els edificis de vidre.
Anem a una taverna de Vílnius a degustar plats típics lituans. La Šaltibarščiai (Sopa rosa freda) destaca immediatament pel seu color rosa intens i brillant al bol. És una sopa freda feta amb remolatxa, quefir (o llet agra), cogombre, ou dur. Els Koldūnai (Dumplings lituans), els farciments s'omplen de carn picada.
Dia 2 - Castell illa Trakai, el Turó de les Creus, i Riga
Agafem cotxe de lloguer a l'aeroport de Vilnius i comencem la ruta cap a Riga.
Fent una primera parada al castell de Trakai, el qual és famós per la seva arquitectura gòtica i la seva ubicació privilegiada: s'alça en una illa del llac Galve, un dels més profunds de Lituània. La vista d'aquesta construcció històrica sembla treta d'un conte de fades. S'hi pot arribar creuant el llarg pont de fusta. A l'hivern, el llac es congela i es converteix en una pista de patinatge natural.
Continuem ruta i ens aturem a el Turó de les Creus, que no és un cementiri. Aquí no hi ha ningú enterrat. Les creus van ser col·locades per lituans que buscaven guariment, commemoraven els difunts, expressaven la seva fe o reivindicaven la identitat nacional, segons l'època i la persona.
L'origen exacte és objecte de debat. Sembla que s'hi han col·locat creus almenys des del segle XIV, i potser des d'abans. La pràctica es va intensificar notablement després de les insurreccions fallides de 1831 i 1863 contra el domini imperial rus; aleshores, el turó es va convertir en un símbol de resistència i commemoració: creus per als difunts que no podien ser plorats públicament. Durant l'ocupació soviètica el turó va ser arrasat amb excavadores en tres ocasions: el 1961, el 1973 i el 1975. Tanmateix, al cap de pocs dies hi tornaven a aparèixer creus. Les autoritats soviètiques hi van acabar renunciant. L'acte de col·locar una creu va adquirir un caràcter explícitament polític: una manifestació de la identitat lituana i de resistència davant d'una potència ocupant.
En total avui han sortit unes cinc hores de cotxe per fer 350 km. Les carreteres Lituanes no són grans autovies, de fet per connectar Vílnius amb Riga dues capitals, molts trams han sigut per carreteres d'un sol carril. Això sí no vam trobar gaire tràfic. El nostre Toyota Corolla llogat s'ha comportat prou bé.
Dia 3 - Free tour per Riga, mercat central Riga i vistes ciutat desde hotel Radisson
Free Tour són una opció excel·lent per a poder entendre la història i a Riga així ho vam fer. D'aquesta manera no vas a cegues i el guia et posa una mica al dia en què veure amb deteniment i dona un repàs generalitzat de la seva història i per què la ciutat ha canviat tant en les últimes dècades. El més cridaner per a entendre Riga i Letònia o el que més va influenciar al país, va ser el seu periple durant el comunisme, enterrant al país durant més de 40 anys, sota el règim soviètic.
El que més ens va cridar l'atenció de Riga va anar els seus edificis d'estil modernista (Art Nouveau) entre mediats del segle XIX i principis del XX. La importància de Riga a Rússia la va situar com a tercera ciutat en importància per darrere de Moscou i Sant Petersburg generant fons per a gestar una febre per aixecar grans edificis acolorits i decorats amb extravagants escultures.
En el mercat central de Riga vam poder degustar en la zona de restaurants, menjar local i beure cervesa artesanal.
Les vistes de Riga al capvespre des del Skyline Bar en la planta 26 del Radisson Blu Hotel ofereixen una panoràmica de 360 graus de tota la ciutat.
Dia 4 - Parc Nacional de Gauja i Pärnu
De ruta cap a Estónia vam fer varies aturades per veure llocs típics de Letònia. El Parc Nacional de Gauja és l'extensió natural més important i gran de Letònia. Es troba a 50 km de Riga i els seus 917 km2 de vall s'expandeixen des de Sigulda fins a Valmiera, una localitat a la vora del riu Gauja. És conegut com la Suïssa Letona pels seus verds i boscosos paisatges.
Sigulda és una localitat famosa pels seus castells, els seus pintorescs senders i per ser l'estació d'esquí més gran de Letònia, que nomès es una rampa de pocs metres de desnivell. A més, gràcies a un telefèric, podeu creuar la vall i gaudir d'unes vistes precioses del parc nacional.
Cases típiques en Cesis, Letònia on vam fer una parada per menjar.
També vam fer una parada a la Cova de Gutmana. Una gran cavitat natural en la roca, amb inscripcions del segle XVIII.
Dia 5 - Helsinki
Hèlsinki comparteix amb els països bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) una ubicació geogràfica directa a la vora del mar Bàltic i una profunda connexió històrica i comercial amb la regió del nord d'Europa i Rússia. Igual que els països bàltics, Hèlsinki i Finlàndia van estar sota el domini de l'Imperi Rus durant el segle XIX, cosa que va deixar empremta en part de la seva arquitectura neoclàssica (com la zona de la Plaça del Senat dissenyada per recordar Sant Petersburg).
Un altre tret que comparteixen, el caràcter reservat i "sec" de la població d'Hèlsinki (Finlàndia) i dels països bàltics es deu principalment a una combinació de factors històrics, el clima i les normes culturals sobre l'espai personal. No es tracta d'antipatia, sinó de manera diferent d'entendre la cortesia i la comunicació.
Raons principals d'aquest comportament. El clima i les hores de llum: Els hiverns llargs, freds i foscos influeixen en la vida social. Tradicionalment, la vida s'ha fet de portes endins, cosa que fomenta un caràcter més introspectiu i menys expressiu que el de les cultures mediterrànies com la nostre. El valor del silenci i lespai personal: En aquestes regions, el silenci no és incòmode; al contrari, es considera un senyal de respecte i comoditat amb l'altra persona. Interrompre o parlar alt en espais públics es percep com una manca deducació. Passat històric i desconfiança inicial: La història d'invasions i ocupacions a la regió bàltica ha deixat un llegat cultural de prudència cap als desconeguts. Es necessita temps per guanyar-se la seva confiança, però una vegada que sestableix un enllaç, són persones extremadament lleials i obertes.
Agafem el ferry de Tallin a Helsinki, que en dos hores et deixa a la península de Finlandia. El ferry per si sol ja val el viatge, el MyStar es un ferry enorme de 10 plantes, amb restaurants, supermercats, moltes sales de descans, tragaperres i tot el que poguis necesitar. El trajecte en ferry entre Tallinn i Helsinki és considerat una de les rutes marítimes de passatgers més transitades del món, superant regularment els 7,3 milions de viatgers a l'any. Històricament, el cost de la vida i els impostos sobre el consum —especialment sobre l'alcohol, el tabac, la cosmètica i la restauració— han estat molt més elevats a Finlàndia que a Estònia. Això va convertir els ferries en autèntics centres comercials de preus rebaixats en alta mar.
El que mes ens ha agradat de la nostra visita a Helsinki a sigut la visita a la illa de Suomenlinna, una famosa e histórica fortaleza marítima construïda sobre un grup de illes en Helsinki. Construïda a mitjans del segle XVIII pels suecs (quan Finlàndia formava part de Suècia) per defensar-se de l'Imperi Rus, més tard va passar a mans russes i, finalment, es va convertir en un símbol clau de la Finlàndia independent.
Mercat Kauppatori (la Plaça del Mercat d'Helsinki). Es tracta de la plaça i mercat a l'aire lliure més famós de la ciutat, situat exactament al costat del port d'on surten els ferris cap a Suomenlinna
Salmó a la planxa (un clàssic finlandès), acompanyat d'una bona ració de patates i arròs amb verdures.
Muikku (peixets petits d'aigua dolça, arrebossats i fregits, molt populars als mercats de Finlàndia), acompanyats també d'arròs i verdures com bròquil. Famosa lohikeitto (sopa cremosa de salmó amb patates, porros i farratge de noli), el plat estrella per escalfar el cos als mercats portuaris.
Acabem la nostra ruta per Helsinki amb la famosa escultura gegant Bad Bad Boy, una obra del reconegut artista finlandès Tommi Toija. Es troba ubicada a la zona portuària de Jätkäsaari. Una figura de color rosat d'uns 8,5 metres d'alçada que representa un nen nu amb cara de sorpresa o culpabilitat mentre orina aigua de manera contínua cap a terra.
Dia 6 - Tallín històric i cultural (Estonia)
Avui no tenim ganes de free tour guiat, preferim fer-ho al nostre aire més tranquil·lament. Amb l'ajuda de la IA fem una ruta circular visitant els llocs més típics del centre històric de Tallinn. La veritat és que Tallinn es ha semblat la més maca de les quatre ciutats que hem visitat.
Fotos de la nostre casa a Tallinn.
Dia 7 - Aiguamolls de Viru, salts d'aigua i l'impactant presó de Rummu (Estonia)
Arriba el moment del comiat, però no podíem marxar d'Estònia sense aprofitar fins a l'últim minut abans de pillar el vol de tornada. Havent d'agafar l'avió a l'aeroport de Tallinn, vam dissenyar una ruta circular molt completa per acabar el viatge de la millor manera possible gaudint de la natura, i visitant un dels llocs abandonats més fascinants del país.
Vam començar el dia direcció al Parc Nacional de Lahemaa, un dels espais naturals més emblemàtics d'Estònia. La nostra parada principal va ser la Viru bog nature trail, una caminada circular d'uns 5,3 km sobre passarel·les de fusta que travessen un paisatge de aiguamolls totalment irreal. El recorregut és molt còmode i pla. Al mig del trajecte hi ha una torre d'observació des d'on es tenen unes vistes panoràmiques increïbles dels petits llacs foscos i la vegetació.
De camí cap a l'oest, ens vam aturar a la Cascada de Jägala (Jägala juga). Amb els seus més de 8 metres d'alçada i més de 50 d'amplada, és el salt d'aigua natural més alt d'Estònia. La força de l'aigua i la tonalitat groguenca tan característica dels rius d'aquesta zona la fan molt fotogènica. Després de la passejada ens havia obert l'apetit, així que vam anar a dinar molt a prop, concretament a un restaurant situat dins del club de golf Estonian Golf. Un encert total menjar molt bo, ambient tranquil i un menjador amb finestrals que ofereix unes vistes relaxants als camps de gespa i al mar.
Vam agafar el cotxe i ens vam dirigir directament cap a l'aeroport de Tallinn. Vam retornar el cotxe de lloguer amb temps de sobra per agafar el nostre vol de tornada. Sense dubte, un final rodó per a un viatge inoblidable per terres bàtiques!
Comentarios