Escalada alpina a la via Subterrànea al Pico Aspe de 2.640 metres
Buscàvem fer quelcom una mica llarg pel Pirineu, i per l'Instagram em va sortir un post d'aquesta via. Ens va cridar l'atenció que el primer llarg fos per una cova. A més fer un pic per les Valls Occidentals del Pirineu tenia el seu interès.
Aprofitem el camí de pujada per fer parada a Jaca i gaudir d'un bon àpat al restaurant Biarritz. Vam menjar de por, llàstima que el restaurant sempre està petat i crec que només en dies entre setmana i fora temporada pots trobar lloc sense fer cues.
Mig quilòmetre abans del pàrquing de La Cleta (on hem de deixar el cotxe per començar a caminar), es troba l'àrea d'esbarjo del Hayedo Abi, perfecte per passar la nit. Aprofitem que encara és d'hora per fer una curta ruta fins a les Coves de Abi.
Hem trobat diversos blogs amb prou informació de la via; la ressenya l'agafem de Sendero Límite. Gràcies per compartir i per obrir aquestes magnífiques vies.
Sortim d'hora al matí, són les 7 am i fa fresqueta, comencem a caminar amb frontal encara que de seguida ja no ens caldrà. El dia comença a trencar per darrere de les muntanyes en la nostra ruta d'aproximació al Pico Aspe.
L'aproximació es realitza per la Vall de Aísa. Tant la ruta normal de senderisme que ascendeix al Pic Aspe com l'aproximació a via d'escalada "Subterrània" comencen travessant la tanca ramadera de l'Aparcament de La Cleta. La diferència radica únicament en el desviament que es pren una vegada estàs guanyant altura a la muntanya. Així es divideix el recorregut en l'aproximació, el tram comú: Avances des del cotxe cap al nord per la pista tancada passant el Refugi de Saleras. Travesses el riu Igüer a la dreta i comences a remuntar la primera lloma seguint les fites de la ruta normal. El desviament a la via: Mentre que la ruta normal segueix de front cap al nord a la recerca de l'embut i el pas de la Gola de Aísa, per a anar a la via Subterrània has de desviar-te a la dreta. Agafes una senda que flanqueja a mig vessant dirigint-se cap als plans del Rigüelo i la base de l'imponent Pilar Sud de l'Aspe.
Ramon obrint el quart llarg on es troba el pas de 6b, la part més dura potser l'inici del llarg on els peus es troben una mica polits. La sortida del sostre es fa prou bé si vas amb decisió i tens força. En tot cas no és obligat i pots fer Ao.
En els dos llargs següents la roca canvia a millor, la dificultat també es redueix.
Fem un mos a l'R6 just a la meitat de la via, encara que ja hem superat el més dur.
Fen una bocata a la R6 divisem just devant nostre una cordada que està fent La Arista de los Murciélagos al Pico Aspe, que pinta molt estètica.
Nuri obrint el 7è llarg. Ramon al Salt de fe del 8è llarg.
Ja només ens queden dos llargs més que sobre el paper no passen de 5è grau, però que ja anem una mica cansats i es fa una mica bola. Atenció a l'últim llarg, hi trobem moltes menys assegurances, això fa que hagis de buscar ve el recorregut, hi ha un punt en què has d'anar a la dreta, perquè si segueixes recte com vam fer nosaltres et trobes uns passets més durs i poc equipats.
Desde el final de la via ens queda una grimpada per vires herboses fins al cim.
Al cim ens trobem als primers corredors i el control de la cursa de muntanya de Canfranc. Una de les més dures d'Europa amb 100km i més de 8.000 metres de desnivell.
Ens ha quedat una jornada bastant dura, unes 12 hores en total d'activitat de 7 am a 19 hores. Unes 2 hores i quart en l'aproximació amb més de mil metres de desnivell. En l'escalada hem emprat unes 6 hores, ja que hem fet totes les reunions incloses l'R0, no hem empalmat cap llarg, i he fet 9 llargs de primer amb el temps que implica passar cordes i material a cada reunió, també hem anat tranquils. Pel que he llegit a altres blogs, empalmant llargs ens pot fer en menys de 4 hores (nosaltres ni de broma). Des del final de la via queda una grimpada per vires herboses fins al cim uns 20'. Després tota la baixada fins al pàrquing de la Cleta, nosaltres vam emprar unes 2 hores i mitja a ritme tranquil però sense parar.
Escalada esportiva a Rodellar
Dormim tranquil·lament a la petita població d'Aísa i l'endemà cap al càmping Mascún de Rodellar, ubicat en el Parc Natural de la Sierra de Guara. Ja havíem estat fa sis anys amb el Gerard, cap a mitjans d'agost, on vam fer un barranc, un dels principals reclams del Parc. I intentant escalar a la meca internacional de l'escalada esportiva. El gran problema és que el nostre nivell no està a l'altura de les vies que a Rodellar pots trobar. Per anar bé has de fer bastant més de 7è per poder gaudir de les vies que superen els seus sostres imponents, coves i espectaculars desploms de roca calcària solcats per grans xorreres.
Un dels grans avantatges de l'entorn de Rodellar és la seva logística. Un cop aparques el vehicle al poble o t'allotges al Camping Mascún o allotjaments locals, pots accedir a pràcticament tots els 35 sectors a peu a través de senders preciosos. No et caldrà conduir més durant tota la teva estada.
El poble se situa just on s'obre el profund i espectacular Cañón del Mascún. Caminant pocs minuts des del cotxe, trobaràs parets de roca calissa imponents, grans lleres de riu, agulles emblemàtiques i formacions geològiques úniques com El Delfín, la Ciudadela o la Cuca Bellostas. A diferència d'altres zones d'escalada àrides, el riu Mascún passa literalment pel costat de molts dels sectors. Això crea un entorn idíl·lic on és possible escalar desploms i sostres impressionants i, tot seguit, refrescar-se o banyar-se en gorgues d'aigua cristal·lina. És el que el fa un paradís perfecte per a la primavera, la tardor i fins i tot els matins d'estiu a l'ombra.
Nosaltres vam fer el que vam poder, això si fanàtics hi som, vam escalar els tres dies. El millor sector pel nostre grau és L'École on la roca encara és prou bona, això sí el grau és apretat. Després els altres sectors Bikini i la Fuente on hi ha vies del nostre grau es troben molts sobats, i fan molt penosa l'escalada.
Això sí, vam aprofitar al màxim la nostra estada al càmping.
Comentarios