Escalades a la Ribagorça: Nord d'Escales a Sopeira, Camino Caracoles a Montrebei i Miguel Urbano a Santa Anna

Tornem del viatge per Noruega amb moltes ganes d'escalar. Fugint novament de la calor de Barcelona, agafem la furgo amb direcció a la Ribagorça, és una destinació privilegiada per a la pràctica de l’escalada, gràcies a la diversitat de paisatges i de tipus de roca que ofereix el territori.

Nosaltres escalarem en tres zones Sopeira (la paret d'escales), Montrebei a la paret Aragó i finalment a l'Esperó de Santa Anna a la pressa de Santa Anna. Tres sectors d'escalada que destaquen per la bellesa del seu entorn independentment de les vies escollides.

Via Norte de Escales a la Presa d'Escales (Sopeira)

Sortim diumenge al matí per arribar a Sopeira al migdia, fem un àpat ràpid i directes per la via Norte de Escales. Una via que li tenim ganes, ja que pràcticament ja l'ha fet tothom i no volem ser menys. Situada a la Presa d'Escales (Sopeira), és una de les opcions més agraïdes per escalar durant els mesos d'estiu. La seva orientació garanteix ombra pràcticament tot el dia (fins a les 17:00 h), encara que si és un dia calorós no et privarà de fer una bona suada.

No entrarem molt en detalls de la via perquè hi ha molts bons blogs que la descriuen perfectament, i tampoc és una via que calgui molt de detall, només cal fluir per gaudir-la. Com altres vegades el blog de la Arañita Escaladora és una bona opció.

Primera foto al L2, potser el llarg més obligat de la via. Segona foto encarant el passet clau del L3.

Nuri gaudint en el L3, el més estètic de la via.

Foto de cim a la penúltima R. Iniciant el rappel, amb un passet per penjar-te de l'altre costat.

Ens ha agradat molt la via, té una mica de tot diedres, fissures, sostrets, passos fins, tot molt ben assegurat, per gaudir sense patir gaire. Nosaltres no portàvem friends, encara que sí vols assegurar pots posar-hi per reduir exposició al segon i tercer llarg.

Acabem el dia descansant a Sopeira, on gaudim de tranquil·litat i solitud en un marc immillorable.

Via Camino de Caracoles a la paret d’ Aragó de Montrebei

Per al segon dia d'escalada escollim una via mes de aventura, on caldrà equipar una mica mes i gestionar les cordes per les feixes. La via Camino de Caracoles es la considerada més fàcil de Montrebei, hi ha una dita popular que jo he adaptat o escoltat malament que diu, "Escalar a Mont-rebei és per homes i a Ordesa per superhomes". De fet aquesta es nomès la segona via que faig a Montrebei desprès de la Via Markitos (bastant mes dificil), i encara no ens hem atrevit a escalar a Ordesa.

Com a ressenyes fem servir la del Luichy que està molt ben detallada. I com a blog he seguit el del El Visas, moltes gràcies per compartir.

Comencem l'aproximació ben d'hora, la via és cara Est i a finals d'agost la calor encara és molt present.

Tenim el regal de veure trencar el dia amb el nostre objectiu al davant.

El primer llarg es bastant vertical, perecte per escalfar.

Desde la primera R, gaudim de les vistes.

El Ramon superant el pas clau del quart llarg. Nuri acabant el quart llarg, ja que vam fer una reunió intermèdia per evitar fregament de les cordes.

El cinquè llarg te una placa estil Vilanova de Meia.

I encara ens queda el sisè llarg, que té el pas més dur de la via, un passet de bloc on tens que enfilar-te a l'arbre i passar a la paret amb uns moviments que requereixen amplitud de braços i decisió, no vam poder fer foto per la tensió del moment 😅.

En resum, la via ens ha agradat per l'entorn, té uns passets interessants, però en general és una escalada molt discontínua, s'agraeixen les feixes per poder fer reunions comodíssimes.

Combinada de vies a a l'Esperó de Santa Anna a la pressa de Santa Anna

Decidim allargar un dia més i anem a dormir al càmping Les Planes en Baldellou, que està situat a l'inici de l'embassament de Santa Anna.

Al matí anem a fer una via ràpida a l'Esperó de Santa Anna, jo he escalat un cop i em va agradar molt el lloc, és tranquil, vies curtetes, bona roca, bon equipament i descens caminant en 15'. Tots els ingredients per passar una matinal en el nostre camí de tornada.

En el blog del Xavidiez trobem l'informació necesaria per identificar les vies de l'esperó de Santa Anna.

He fet l'exercici de recopilar la informació d'internet. Les vies s'estructuren en dos murs separats per una còmoda feixa o vira intermèdia que creua la via La Gran Diagonal. El procediment habitual és escalar el primer llarg (L1) de la zona inferior, accedir a la faixa i seleccionar la continuació al mur superior.

Sòcol Inferior (D'Esquerra a Dreta):

La Gran Diagonal (V/140m - 4/5 llargs): La gran clàssica històrica. Segueix la marcada vira obliqua de la paret. Placa llisa al L1 i un preciós quart llarg sobre roca ferma.
Maxicosi (6c+ màx.): Situada a la dreta de l'anterior. L1 de placa fina i estètica (V+). L'L2 continua recte desplegant un mur físic i tècnic de continuïtat (6c+).
Miguel Urbano (6a/6a+ / ~50m - 2 llargs): Oberta per A. Sans i J. Godoy. Identificable per una pedra gravada amb el nom a peu de via. Entrada tècnica de col·locació (6a) i sortida vertical neta a L2.
Mariadri (6c màx. / 6a obligat / 60m - 2 llargs): A la dreta de Miguel Urbano. Compte amb un L2 molt característic amb un pas dur que pot accedir a Ae o en lliure (6c).

Mur Superior (D'Esquerra a Dreta a la Feixa Intermèdia):

Esperó del Salla Gran (o Lo Salla Gran) (V+ / ~65m - 2 llargs): Situada a la dreta de l'espero que trobas al pujar per la Migel Urbano, creuant la canal intermèdia. Entrada independent molt directa, vertical i aèria sobre roca excel·lent.
Liam la Lia (V+ màx. / 60m - 2 llargs): Situada a l'extrem esquerre del mur superior. Reconeixible perquè els seus parabolts tenen marques/xapes de color lila. Escalada molt aèria i gaudeix amb un inici atlètic.
Pluja d'Estels (V+ màx. / 60m - 2 llargs): Immediatament a la dreta de Liam la Lia. Plaques calcàries de gran qualitat i equipament generós. Molt bona roca.
Via Torri (V màx. / ~50m - 2 llargs): Situada entre Pluja d'Estels i la Naúk. Variant clàssica sobre plaques tombades amb molt de cantell. Molt homogènia al cinquè grau.
Nauk (6a/V+ / ~50m - 2 llargs): Variant moderna espectacular. Puja recta de forma paral·lela al diedre. Placa tècnica, fina i neta dʻadherència sobre parabolts.
Diedre del Bekari (o Variant Bekari) (V/V+ / ~50m - 2 llargs): Variant molt estètica que aprofita un marcat diedre menys vertical però summament agraït.