Per segon cop en una setmana tornem a la Cerdanya a escalar, la setmana passada amb el Jordi, Marta, Olga i Marc van escalar tres dies per la Cerdanya Francesa. Y aquesta setmana la Nuri i jo hem fet un parell de vies mes per la Cerdanya fugint de la calor de Barcelona. Així doncs aquestes escapades es meriexen una entrada al blog per recollir aquest grapat d'escalades, que resumin en:
- Escalada esportiva a la Rocher d'escalade a Sant Pierre dels Forcats.
- Via Gold Slab a la Fullatera a Porta.
- Via P. Gondoux al Castell de Vidre a Llo.
- Via Esperó NE al Pic de la Valleta a Portè Puimorens.
- Via Cest pas la pire qu'on ait faite a Cambre d'Aze.
El primer dia que arribaren a la tarda vam fer unes quatre vies d'esportiva a la Roca d'escalada a Sant Pierre dels Forcats, adjunto un parell de fotos extretes del comentari al googlemaps del CarlesEsBa, gràcies per compartir:
A l'endemà vam fer la via
Via Esperò Nord-Est al Pic de la Valleta a Porté-Puymorens
Via molt recomanable que té una mica de tot, molta escalada en diedre, una xemeneia on has de reptar una mica, una fissura amb bavaresa perfecta i molta autoprotecció. Nosaltres vam portar un joc complet de friends fins al #3, i vam fer servir bastant, es pot protegir al gust. Ara mai heviem trobat en una via tants friends encasquetats i abandonats, crec que vaig contar fins a sis en els últims tres llargs de la via.
Dormim al parking inferior de la estació, la aproximació desde aquí fins a peu de via gairabè 2:30, podeu veure el track de l'aproximació i el retorn a la via Esperò NE al Pic de la Valleta.
Nosaltres portavem la resenya de rocaineu que van treure del blog de rocacalenta
En aquesta ressenya es fa la via en 6 llargs de 50 metres o més, per nosaltres pot ser correcte seguir-la i fer els tres primers llargs amb les reunions que proposa, però rotundament no recomanen fer el quart llarg d'una tirada, molt millor fer la reunió a la lleixa del flanqueig, per evitar un fregament inhumà de les cordes, que en el nostre cas en va fer haver de rapelar una part del llarg dues vegades per intentar desbloquejar les cordes. A més el llarg és prou interessant per fer-lo en dos trams, el primer tram amb la sortida de 6a, i el segon tram que encara la xemeneia en la que cal encasquetar el cos.
Respecte a l'equipació als dos primers llargs no vaig trobar cap pitó, potser no vaig seguir la ruta correcta encara que sembla dificil perquè has de escalar pel diedre, però no importe perque es por equipar perfectament. Desde el tercer llarg fins al cim tots el llargs son molt guapus.
Via Cest pas la pire qu'on ait faite a Cambre d'Aze
El divendres 10 de juliol amb una segona onada de calor a Barcelona hem dormit perfectament al pàrquing de Eyne. Ens llevem tranquil·lament amb la intenció d'anar a fer la via Màgic Circus a Cambre d'Aze. El meu error ha sigut subestimar l'aproximació i de no haver-ho mirat gaire, ja coneixem el circ de Cambre d'Aze hem pujat amb skis i amb grampons per fer els seus corredors. Innocent de mi pensava que mirant la foto de l'esperó podria identificar la via. Val molt la pena buscar un bon track de wikiloc per encertar en l'aproximació, ja que si pots estalviar-te tram de pedrera molt millor, adjunto aquest track que va a un altre via però que la seva aproximació és comuna sobretot per aprofitar els camins fitats pel bosquet, que fa avançar més ràpid i còmodament.
Nosaltres vam trigar gairebé dues hores i van trepijar bastanta tartera. Fins a un peu de via que pensaven que es tractava de la nostra via, ja en va fer sospitar que no se semblava gaire a la foto de la ressenya que portava, peròro vaig veure tres parabolts en una placa i vaig pensar que seria la nostra via.
Hem de trepitjar neu abans de atansar la roca, cosa que far que els peus de gat es posin completament molls, així no tenim la adherència prou per pujar per la placa, així que en penjo del primer bolt i asseco a consciència els gats, ara sí pugem amb més comoditat. La intenció era enllaçar els dos primers llargs que són curts i fàcils, i aquí és quan en dono compte que ens hem equivocat de via, no trobo la primera R i els bolts cada cop es troben més lluny, l'escalada és fàcil, però el següent bolt es troba a 5 o 6 metres, i a més no estan protegint cap pas en concret, sinó posat únicament amb el criteri de la distància. Tindria que haver trobat un pas de 6a i tot el que he escalat fins a la R no passa de V, arribo a una R que deu ser-hi a 45 metres de terra. Ara sí que tinc clar que ens hem equivocat de via.
Ho rumiem una mica si continuar escalant o si baixar a buscar la via correcta, com que fins ara l'escalada ha sigut fàcil i tot el que havia llegit d'aquestes vies no feien pensar que trobaríem res molt més complicat del que anaven a fer, decidim continuar. Però en fa pensar on ens trobem, clarament hem anat molt més a l'esquerra de la paret, la nostra via hauria de ser uns tres-cents metres més a la dreta a l'esperó més gran que intueixo des de la primera R.
Continuem escalant sense gaires dificultats, escalada senzilla però amb molt aire entre els parabolts. Des de la segona R veig el primer bolt una mica lluny a la dreta, per arribar-hi has de pujar a un ressalt, on a l'agafar-me a un enorme bloc sortit en dono compte que és solt, uf quina por, si arribo a prémer per pujar-hi me n'anava a baix bloc i jo, i la caiguda fins a la R no hagués sigut maca. Compte els que feu la via, aquest bloc està molt perillós. Continuo el tercer llarg, ara només veig el següent parabolt a uns 12 metres més amunt, no pot ser és massa lluny i l'escalada no es veu senzilla del tot, busco i rebusco i no veig res, hauria de baixar, no és bona idea continuar sense saber on ens estem ficant. Però en poden les ganes i la confiança en la meva escalada, tiro cap amunt, i quina alegria després d'uns quatre metres en trobo amb un pitó salvador, i quatre metres més amunt amb un altre pitó, ara sí que estic tranquil, aquest tram fins al parabolt està protegit amb dos pitons salvadors.
Ens queda un quart llarg tambè fàcil d'uns 50 metres i fem la reunió en un arbre. Pleguem cordes i continuem pujant per un tram descompost amb herba i predra solta, fins que arribem a la corona cimera. Ens trobem amb tres ciclistes que estan pujant amb ebikes. Ara amb forta pendent hem de baixar 850 metres de desnivell en 3 km fins arribar al parking d'Eyne.
Buscant per Internet descobrim al blog del Manel&Ita que hem fet la via Cest pas la pire qu'on ait faite , ara tot quadre. No ha estat gens malament, una via fàcil però prou maca. I tornarem a fer la Magic Circus.
Comentarios