Aquesta és la nostra tercera visita a los Mallos Riglos, la primera vegada el maig del 2015 els nens eren molt petits i encara portàvem la Vito. El segon cop just postcovid al setembre de l'any 2021 Escalada Riglos Aguja Roja via Edil. Sempre quan arribem a Riglos tenim les mateixes sensacions, d'impressió, respecte i una mica de por, la verticalitat de les parets, els desploms, els bolos que semblen que hagin de sortir disparats.
Tot plegat fa que ens repensem molt i molt on escalarem, m'agradaria moltíssim poder fer les vies clàssiques de Riglos, no se quantes vegades he llegit la ressenya de la via Normal al Puro, o el Espolón Adamelo al mallo Pisón amb les seves famoses panzas "Panza del Pijo" i "Panza del Cansao", però ja sigui per l'orientació de les parets que no recomanen fer-les a l'estiu, o siguem sincers pel respecte que em generen les seves llegendes. Haurem de deixar-ho per una quarta escapada a Riglos, que esperem planificar a l'inici de la primavera on ja no tingui l'excusa de la calor.
En aquesta escapada a Riglos farem dues bones vies equipades pels coneguts per Sendero Límite. Els equipadores i aperturistes darrere de les vies conegudes com a "Sendero Límite" són Julio Benedé i Luis Royo, els qui sovint han col·laborat amb altres escaladors com Carlos Roy i Carlos Budria. Aquest grup és molt reconegut en l'entorn aragonès per crear rutes d'escalada de "generós equipament" i excel·lent roca.
Concretament, el primer dia per adaptar-nos a la verticalitat i als bolos de Riglos farem la via Aguja del Bolo al Mallo Cored. I ja el segon dia una via una mica més llarga i dura la via Sendero Límite al Circo de Verano. Totes dues vies amb ombra al matí perfectes per aquests dies de calorada.
La primera nit dormin al pàrquing de Riglos, des de l'últim cop han canviat les coses, ara l'han fet de pagament 3€ al dia, i 10€ per furgos/autos que passin la nit. Restringint l'espai per pernoctar al P3 que és el que es troba just abans de l'entrada del poble.
Ja ens coneixem l'aproximació de l'últim cop que vam fer la via Edil a la Aguja Roja. L'aproximació és comuna, ja que el Mallo Cored es troba just a l'esquerra de la Aguja Roja. Trobem un cartell indicador que divideix el camí per cada agulla.
Aquí us deixo una bona resenya de la via Mallo Cored: Vía del Bolo (125 m, 6a+)(V+/A0) , gràcies per compartir.
Amb un Rappel ben parit de 60 metres arribem a terra. Molt maca la via, ens ha agradat molt, matinal disfrutona per gaudir sense complicacions.
A la tarda descansem al camping de Murillo de Gállego, on estem bastant sols i gaudim de la zona chill-out, i d'una platgeta a la vora del riu.
Pel segon dia decidim pujar l'aposta i anem a fer la via Sendero Límite al Circo de Verano, aquí us deixo entrada del blog del Joan Asín, via Sendero Límite 6b+ 300 metres que com sempre fa molt bones piulades.
A peu de via ens trobem una cordada de tres que just comença la nostra via. Ens comenten que és una via molt sol·licitada i que és molt normal trobar-se gent, i això que som un dilluns de juny. Resulta que el que va de primer a la cordada és un històric del lloc, Fernando Cobo tot una màquina pel que llegim després. No tenim pressa i estem a l'ombreta, així que esperem que tots tres empalmin els dos primers llargs, i nosaltres farem reunió en el primer llarg de V+ de 15 metres, així donem temps i deixem prou distància.
El tercer llarg és brutal un 6b+ de continuïtat en desplom, sort que les assegurances són molt a prop sinó haguéssim patit.
Passats els quatre primers llargs la cosa ja es posa més fàcils i només queda gaudir fins al cim.
Vistes a banda i banda des del Collado del Mallo Pisón.
Durant els tres ràpels de 60 metres, a la Nuri té temps de filmar a un Voltor Lleonat molt típic a Riglos, on a les seves parets tenen les seves voltoreres.
Comentarios