Sicília es la illa mes gran del Mediterrani, banyada pels mar Jònic pel l’est, el mar Mediterrani pel sud i l’oest, el mar Tirrè pel nord.
Sicília ha estat una de les illes més desitjades del mar Mediterrani. Per això, moltes civilitzacions diferents la van colonitzar o governar al llarg de més de 3.000 anys d'història. Començant pels Grecs que van fundar ciutats com Agrigento i van ser molt importants per la cultura de l’illa. Cartaginesos i Romans van lluitar durant anys pel control de l’illa. Àrabs van crear l'Emirat de Sicília, van portar noves plantes com els llimoners uns dels símbols de l’illa. Per últim, l'illa va passar per mans de la Corona d'Aragó, de l'Imperi Espanyol i dels Borbons. Fins que l'any 1860 es va unir a la resta d'Itàlia, que va ser liderada pel general italià Giuseppe Garibaldi.
Degut a la nostre
sobtada afició a visitar illes per arreu, ens donem compte que ja hem visitat; les illes Balears (Mallorca, Menorca, Formentera), les illes Canàries (Tenerife, Fuerteventura,
Gran Canaria, Lanzarote), le illes Azores (Pico, Ponta Delgada, Terceira, Sao Jorge), la illa de Sardenya, la illa de Malta (Gozo, Comino), la illa de Zanzibar a Tanzània, la illa Cres en Croàcia, la illa de Railay en Tailàndia, Cuba i Japó
si es pot considerà una illa.
L’objectiu del
nostre viatge es fer turisme per l’illa de Sicília, fent nit a els pobles de Agrigento
per visitar el “Vall dei Temple”, Catània per pujar al volcà Etna, Taormina
per veure el teatre grec, i per acabar a San Vito lo Capo escalant al Monte
Monaco.
Per això tindrem
que fer un von grapat de quilòmetres per voltejar gran part de l’illa.
Turisme per
Sicilia
Aterrem a l’aeroport de Palermo i agafem un Ford Puma de lloguer a la companyia Centauro, on ens acaben fent la tres quaranta de sempre, colar-nos una assegurança.
Ràpidament en
dirigim cap a Agrigento, no sense abans parar a dinar unes Foccacias al poble de Sciacca,
concretament a la Antica focacceria Ingrao.
L’ideal per visitar
la Vall dels Temples a Agriento es fer-ho cap al vespre per captar les
millors llums i evitar la calorada. Nosaltres una mica abans de les 7pm que es
l’hora que tanquen les taquilles, 30€ el dos per fer la visita.
Per rematar el
dia anem a sopar al restaurant Sal8ristorante on degustem un antipasti
de mortadel·la amb festucs plat típic de Sicília, de segons un fusili amb
gambes, i un plat anomenat “i tri tonni” que consta de Tonno rosso (tonyina
vermella), Tonno pinna gialla (tonyina aleta groga) i Alalunga (tonyina blanca/
Bonito del norte), tot regat amb un vi blanc de Palermo, deliciós.
Pel matí fem una passejada pels carrers del casc antic de Agrigento, tot està bastant descuidat, trobem algunes casses derruïdes, i moltes que nos passarien la ITE de BCN. Però te el seu encant. Ens ha agradat força Agrigento.
Agafem el nostre Puma i anem cap a Catania, son unes 2 horetes per autovia, prou correcte per ser Italia. Parem a dinar a les afores de Catania, on fem un menú en un restaurant de carretera de locals, per 7,5€ el menú ens posem les botes, amb Fusili amb salsa de festucs (si els festucs son l’estrella de l’illa), i un segon de carn.
Avui dormirem a
un vaixell de vela al port esportiu de Catania, Sail boat Catania. Es
tracta de un veler amb tres camarots. On un italià molt trempat el te amarrat
durant l’hivern al port i aprofita per llogar les cabines i treure un calerons.
Ens explica que a finals de maig, comença ruta pel mediterrani amb clients on
anirà primer a Malta i després per illes greges, no tornarà a Catania fins
novembre.
Per la nit sortim a sopar per Catania, es dissabte al vespres i es nota per l'amientaso. Sopem a una plaça amb mùsica en directe, ple de tusrístes i d'italians per igual.
Ens aixequem relativament d’hora, la nit tranquil·la sinó fos pels sorolls de la bomba del aigua que s’engega i del wàter elèctric que el sistema de buidat sembla que vagi a enlairar-se un cohet.
Pujada al Etna
En una horeta des
de Catània aparquem ven a prop del Refugio Sapienza, on pugen al
telecabina ordes de turistes que han llogat les botes i jaquetes a les mateixes
tendes de la zona. El fet mes curiós es que alguns grups amb guia porten casc i
tot, no tinc ni idea perquè.
Nosaltres pujarem a peu son uns mil metres de desnivell, des de els 1.900 metres on ens trobem fins als 2.900 metres, el punt mes alt on deixen pujar sense tenir que contractar un guia vulcanòleg que per un preu mòdic de 40€ et guia fins al cim. Així que els turistes paguen 50€ pel telefèric que els porta a 2.500 metres, mes 30€ pel bus 4x4 que els puja fins als 2.800 metres.
Arribem al punt
on els 4x4 deixen als turistes, ens posem darrera de la corrua que sembla l’escaló
Hillary al Everest.
A la baixada
decidim pujar a un crater de volcà situat a 2.600 metres.
Han final han
sortit unes 2:30 de pujada i unes 2 hores de baixada, parant a fer un canoli de
pistatxo riquíssim.
Taormina
En una mica mes d’una
hora arribem a Taormina des de el Etna. No sense abans parar a un petit poble anomenat
Nocolosi, on mengem un deliciosos plats típics de Sicília.
En aquest plat trobem Cartocciata Siciliana (a la part inferior esquerra), una peça de brioix enfornada i doblegada farcida de salsa de tomàquet, mozzarella, pernil dolç. És un dels productes estrella de la tavola calda catanesa. Arancino de carn (a la part superior, més rodó), a la província de Catània són arancini el tradicional al ragù, farcit d'arròs amb un guisat de carn picada, tomàquet, pèsols i formatge caciocavallo o mozzarella. Arancino de pistatxo / "al pistacchio" (a la dreta, ovalat), aquest és una joia local de la zona de l'Etna. Es reconeix fàcilment perquè té una forma més allargada o ovalada i, sobretot, per la polsim de pistatxo verd que té per sobre per identificar-lo. Estant a Nicolosi, estàs al costat de Bronte, la capital mundial del pistatxo. Aquest arancino sol portar l'arròs barrejat amb crema o pesto de pistatxo, trossos de pistatxo i un cor de formatge fos (com provola) i de vegades daus de cansalada (pancetta) o pernil. És una autèntica delícia de la regió.
Ens a sorprès les vistes increïbles de Taormina. L’hotel Corallo el tenim al costat de la platja, però el poble es troba enfilat a d’alt d’un balcó natural de roca sobre el mar Jònic un 200 metres sobre el nivell del mar, en un terrat rocós del Mont Tauro.
Fem una passejada
nocturna pel poble, que es una desfilada de pijos Italians i turistes estrangers
de molta pasta. Ens trobem segons llegim a la Saint Tropez de Sicília. A
diferencia de Agrigento i Catània que es estan molt deixades i brutes, Taormina
es tot lo contrari edificis molt cuidats, hotels de luxe, carrers molt nets, moltes
tendes, molts restarurants i molts turistes.
A l’endemà fem un ruta circular amb vistes increïbles, primer per pujar fins al teatre grec de Taormina.
Per continuar baixant per visitar la Isola Bella, un illot davant
de la platja.
Escalada en
roca a San Vito lo Capo
Comencem la
segona part del viatge a Sicília, ens dirigim a San Vito lo Capo des de
Taormina son 4:30 de cotxe vorejant tota la costa nord de l’illa.
El primer dia es proposem
anar a fer esportiva ja que encara no en aconseguit la guia i no tenim suficient
informació de les vies llargues que pujan al Monte Monaco.
El sector
escollit es el Bunker a la cinglera Scogliera di Salinella de 3 kilòmetres
de vies d’escalada amb vies de roca boníssima de 30 metres tot orientat a l’oest,
perfecte pels dies calorosos.
La zona ha patit
corrosió als parabolts a causa del seu entorn marí, un problema que ha afectat
moltes zones d'escalada d'arreu del món, com recentment en llegit sobre
Kalymnos a Grècia. Els informes sobre parabolts i reunions en mal estat van
començar a sorgir sobre San Vito durant la dècada del 2010, i la zona va passar
de ser un lloc de referència de l'escalada esportiva amb un potencial enorme a
la relativa obscuritat. Reconeixent el problema de la corrosió, a finals de la
dècada del 2010 es va iniciar un esforç lent però constant de re-equipament. Es
van actualitzar els ancoratges, es van tallar i substituir els parabolts, i es
van equipar penya-segats sencers amb nous equips, alguns amb titani, el millor
material possible per utilitzar a prop del mar. Nosaltres totes les vies que
hem fet aquest tres dias han sigut amb aquest nou re-equipament que ens ha
semblat immillorable.
Fen les següents
vies fins el sol entra i ens fa fora la calor:
Arrivedervi
Ingrid 5c+. Via amb roca boníssima,
atlètica de continuïtat equipa perfectament amb químics.
Leguan 6a. També molt bona no molt mes difícil que
l’anterior.
Due giganti
sulla rocia 6a+. Passos
espectaculars, on lo mes dur es trobar a les primeres cuatre xapes. Totes tres
vies 5 estrelles.
Coincidim amb una parella d’escaladors italians, que ens deixen mirar i fer unes fotos a la guia, ara ja tenim la info de les vies llargues de Monte Monaco. Ens recomana fer la via Via Fratelli Titt al esperó est del Monte Monaco que li dona l’ombra tota la tarda. Ja ens avisa que l’aproximació es complicada, i a la tarda sortim una mica tard després de una power nap de 1 hora.
Ens emboliquem molt a
l’aproximació i finalment trobem el peu de via a les 6 pm, massa tard. Com que
ja sabem el camí decidim provar-ho a l’endemà amb mes calma.
Com ens a
encantat el lloc, el segon dia repetim zona a la cinglera Scogliera di
Salinella en aquest cas al sector Fakiros Wall, on fem les següents vies
fins que el sol ens fot fora:
- Tinas praline
5c, molt bona i l’hem
trobada mes dura que el 6a del costat.
- Mazina 6a, en la linea del sector bona roca i atlètica.
- Merlino 6a+, un pas de bloc quasi al final.
- Kelli 6b, es fa molt be fins al final on es troba
el crux. Totes cuatre molt xules.
Dinem a l’apartament i després d’una bona migdiada reparadora, anem per la via Fratello Titt a l'esperò est del Mont Monaco. Ara sí, en 20’ ja som a peu de via, no hi ha res com conèixer el camí d’aproximació.
Fem només els 5 primers llargs de la via, que consta de 18 llargs on els 8 primers es troben completament equipats amb parabolts de 12 mm i argolles de titani.
El millor sens dubte el quart llarg de flanqueig.
Des de la 5ena reunió en dos ràpels baixem fins a peu de paret.
L'últim dia a San Vito lo Capo decidim al matí gaudir de la platja i dinar un plat de pasta a l'estil sicilià.
Deixem l'escalada a la tarda en aquest cas farem escalada esportiva al sector Cattedrale nel Deserto al Mont Monaco. Té orientació nord i li dona ombra a la tarda, però a les 7 pm ja tocava el sol al donar-li la volta al Monte Monaco i va entrar a la nostra paret. És dels primers sectors que es van equipar a San Vito, per això veiem espàrrecs rovellats i la nova reequipació, també es nota en què els passos claus estan sobadets. Van fer dues vies:
- Passeggiata 6a, la primera part la roca té un tacte dubtós pel gastat i per la humitat, però amb bon canto. El crux és un tram de placa on curiosament les assegurances allunyen més, l'intento per la dreta i no puc, ho provo per l'esquerra ficant-me una mica fora de la vertical del parabolt, però és l'única manera. Dura i no gaire maca.
- Freebird 6a, via atlètica amb molt bon canto, però que et demana reposar, el crux al sisè parabolt bastant dur. Molt maca per repetir, bé de fet la vaig fer dues vegades.
Comentarios