Sortim de Barcelona el divendres 22 d'agost de 2025 a les 21 hores. Després d'una escala a Dubai i 18 hores de vol en total arribem a l'aeroport Haneda de Tokio a les 23 hores del dissabte 23 d'agost, hem perdut 7 hores amb la diferència horària, per nosaltres el dissabte no ha existit.
TOKYO
Comprem a les màquines del metro la targeta Suica, que és una targeta de diners electrònics que ens serà molt útil pels viatges en metro i per petites compres. Agafem el metro que es porta prop del nostre hotel al districte de Shimbasi, que és bastant cèntric, de fet a Tokio tot és bastant accessible amb metro. Simbashi és conegut per ser un barri de Japanese "salarymen" i treballadors d'oficina per relaxar-se després de la feina, està plagat de pubs i restaurants.
Deixem les maletes a les habitacions de l'hotel i sortim a sopar, hem menjat als dos vols, però el menjar d'avió és per treure l'avorriment més que per omplir la panxa. És tard prop de la una de la matinada, però encara trobem restaurants oberts, ens decidim per un que té bastant ambient de gent local, i és un encert. Ens mengem un Okonomiyaki que és una pizza japonesa riquíssima, que ens la cuinen a la planxa que tenim a la taula, també unes gyozes molt bones.
Tenim jet-lag i encara ens durarà uns dies. A les 10am ens llevem per anar a fer el primer esmorzar a Tokio, trobem un lloc bastant cuco, de fet probarem varis d'aquestes cafeteries petitones que serveixen bon cafè i amb espais correctes.
El primer dia visitem el carrer Takeshita, el santuari sintoista de Meiji-jinghu, el carrer Omete-sando ple d'edificis modernistes de luxe, el famòs encreuament de carrers de Shibuya i acabem el llarg primer dia sopant al barri Golden Gay del districte de Shinjuku.
En el nostre segon dia a Tòquio primer fem una molt agradable passejada pels jardins Hama-rikyü.
Continuem pel mercat de peix de Tsukiji, que fins al 2018 era el mercat majorista de peix més gran del món. Actualment, el mercat majorista s’ha traslladat, i al seu antic emplaçament hi resten un munt de carrers plens de petits restaurants i botigues de menjar. Allà dinem un sushi deliciós i tastem diferents postres.
Anem a passejar pels esnobs carrers de Ginza on trobem edificis gegantins de totes les marques més luxoses del món.
Per acabar el segon dia visitem l'estrambòtic barri de Akihabara, on trobem edificis de múltiples plantes amb màquines escurabutxaques, màquines arcade, Maid cafes (cafeteries amb noies disfressades servint-te amb gestos delicats i veus acriaturades), i tendes amb milions de complements friquis d'anime.
I sopem en un minúscul restaurant Gyukatsu Ichi Ni San on hem de fer més de mitja hora de cua en una escala subterrània, però val la pena per menjar el seu únic plat estrella el Gyukatsu, un plat de bedella troçejada arrebosada que terminas de cuinar al teu punt a la planxa individual.
MONTE FUJI
Dilluns 25 d'agost marxem cap al nostre repte de les vacances al Japó, pujar el Monte Fuji. Anem fins a l'estació de Sinjuku on agafem un bus que ens porta fins a la bonica població de Kawaguchiko , on passarem dues nits al Ryokan d'un simpàtic avi japonès que no parla ni una paraula d'anglès, per cert, el Ryokan es diu Nishimiyasou.
Un Ryokan és una posada tradicional Japonesa especialitzada amb aigües termals, que consta d'habitacions amb tatami, llits de futon, i el tradicional bany japonès anomenat Onsen, que és tota una experiència.
A les 7am li demanem al fill o treballador del Ryokan que ens porti a l'estació de Kawaguchiko per agafar el bus que ens portarà a la 5ena estació de la ruta Yoshida del Monte Fuji.
Trobem molta informació per internet de les diferents rutes de pujada al Monte Fuji. Nosaltres farem el que anomenen Bullet Climb, pujar i baixar en un dia, inicialment volíem dormir en un refugi de les diferents estacions de pujada, però no vam trobar disponibilitat, una llàstima perquè no vam poder viure l'experiència de veure l'albada al cim del Fuji. Per l'altra banda no hem trobada tanta gent, com que la majoria puja per dormir als refugis al camí de pujada trobem poqueta gent.
A les 8:45 comencem a pujar en la cinquena estació Fuji-Subaru Line (a 2.305 metres d'altura) i condueix fins al cim per la cara nord del Fuji. El camí és molt bo i molt indicat, ple de refugis i llocs per descansar a prendre alguna cosa, nosaltres hem carregat bé d'aigua i d'aliments, així que només anem parant per descansar.
En poc més de 3:30 hores som al crater on molta gent dona per finalitzada l'ascensió, nosaltres encara anem bé de forces i li donem la volta al crater fins al punt més alt del Monte Fuji a 3.776 , ens porta quasi una hora donar la volta sencera al crater per tornar al punt on començarem la baixada.
La baixada es tracta d'un camí en zig-zag amb molta terra que es fa bastant pesat. Arribem a l'estació d'autobús fent un sprint per agafar lloc a la cua del bus i així assegurar-nos d'agafar el de tornada a les 16:45. Justos de temps a les 17:45 avisem al xofer del Ryokan perquè ens vingui a buscar, l'hora límit era a les 18 hores.
Demanen sushi per emportar gràcies a l'avi amo del Ryokan i caiem morts als futons, no sense abans gaudir del Onsen per treure'ns tota la pols del camí del Fuji.
Estem bastant rebentats i cremats pel sol després de l'intens dia del Fuji, avui toca anar cap a Kyoto quedem a les 9am amb el xofer/jardiner del Ryokan abans anem al nostre 7eleven favorit per fer l'últim àpat. Des de Kawaguchico agafem un bus que en 1h30 ens porta a Mishima (coneguda en Catalunya pel grup indi del Victor Carabén), allí agafem el Shinkansen (tren bala japonés) que en menys de dues hores ens deixa a l'estació central de Kyoto.
KYOTO
Anem carregats amb les maletes i no podem entrar al apartament de Kyoto fins les 4pm, així que les deixem a un Coin Lockers de l'estació. Anem directes a visitar el carrer Teramachi, un districte comercial històric al centre de Kyoto, conegut per una barreja d'artesanies tradicionals, botigues d'antiguitats, boutiques de moda modernes i un ambient vibrant de mercat cobert. Adjacent a aquest carrer visitem el mercat de Nishiki compta amb més de 100 venedors amuntegats en un estret passadís d'uns 400 metres de llarg i 3,9 metres d'ample. On aprofitem per menjar un delició plat de Ramen.
El segon dia anem a esmorzar com ja és costum a una cafeteria tradicional japonesa, on la seva curiositat principal és que és un local per fumadors, és complicat el tema del tabac al Japó, no es pot fumar als carrers ni a la gran immensitat d'establiments, però curiosament trobes aquestes cafeteries on pots fumar dintre, també van sopar a restaurants on podies fumar dintre a la mateixa taula, o altres restaurants on tenen un cubicle tancat per fumar.
Visitem el Temple Kiyomizudera i passeig per carrers tradicionals de Sannenzaka i Ninenzaka
OSAKA
El dissabte 30 d'agost arribem a Osaka l'últim dels 4 llocs on dormirem en la nostra primera visita al Japó, a Osaka hi serem 4 nits i la farem servir de camp base per visitar altres llocs de la zona, millor així que anar carretejant petate i maletes amunt i avall. Com arribem cap al migdia i fa moltíssima calor tenim màximes de 38º i a la nit no baixa de 29º, sort dels aires condicionats sinó moriríem. Agafem alguna cosa de sushi al super del costat i esperem que afluixi la calor a l'apartament, on per fi disposem de taula i cadires, a més a més de cuina i espai prou ample per tots quatre. La idea inicial era anar a visitar el temple d'Osaka, però una avaria al metro es fa esperar més de 30' i al final decidim canviar els plans i anar a visitar el barri de Dontonbori i el barri usa de Amerika-mura.
Al barri de Dontonbori hi trobem molts més neons que a Tòquio que ja és difícil, suposem que per ser dissabte encara hi ha més gent de l'habitual, hi ha una gentada de por. Ho tenim clar als Japos els agrada molt anar de tendes, hi trobem totes les marques i tots els productes que puguis desitjar, anem entrant a les tendes més per refrescar-nos amb els aires que els tenen al màxim que per comprar, ja que no hem portat els passaports i per aprofitar-te del 10% del tax-fre has de dur-lo.
Als carrers de Amerikamura hi trobem molta roba de segona mà, així com moda molt urbana, roba ample per skaters i surfistes.
Els dos costats del riu Dotonbori estan plens d'establiments de menjar i begudes.
OSAKA - NARA
Diumenge farem una sortida cap a Nara que va ser la capital del Japó durant la cort Yamato, abans que aquesta es traslladés a Kyoto. Per això, i igual que Kyoto, Nara encara conserva l'esperit del Japó tradicional en moltes dels seus carrers i construccions.
Al camí de tornada parem a fer un mos de Katsudon i uns mojis al carrer.
OSAKA - HIROSHIMA - MIYAJIMA
Avui ens toca un dia mogudet anirem a visitar Hiroshima i l'illa de Miyajima. Des del nostre apartament a Osaka hem d'agafar 2 metros i un Shinkansen fins a Hiroshima, per sort tot inclòs dintre del Japan Rail Pass, excepte que sense saber-ho ens van pujar a un tren bala Nozomi que resulta que has de pagar un extra, el revisor amablement ens ho va explicar i cobrar el 3.400 yens pels quatre. L'extra resulta que és perquè és quelcom més ràpid.
Un cop a Hiroshima station agafem un planell a la oficina de turisme on ens expliquem com podem agafar el bus turistic que ens portarà al Peace Memorial Park.
El parc va ser construit com a recinte conmemoratiu del episodi del 6 d'agost del 1945 on el món es va aturar. Un bombarder B-29 de les forces aèries nord-americanes, batejat com a Enola Gay, va llançar la primera bomba atòmica contra objectius civils. Little boy va explotar a 600 metres d'alçada sobre la ciutat d'Hiroshima amb un radi de destrucció total d'1,6 quilòmetres. L'estimació total de baixes de 200.000 persones.
La decisió de llançar la bomba atòmica és un debat històric complex amb estimacions de vides salvades i perdudes, i no hi ha consens sobre aquest tema. Si bé s'argumenta que les bombes atòmiques van acabar la guerra i van evitar una invasió terrestre que podria haver costat milions de vides, altres fonts suggereixen que el Japó ja estava prop de rendir-se i que les bombes van provocar la mort immediata de centenars de milers de persones i seqüeles devastadores per la radiació.
Si bé en l'argumentari Japonès que es llegeix perfectament en els panells del museu, hi ha un argument molt més poderós. Amenaça a l'equilibri de poder. Després del bombardeig d'Hiroshima, els Estats Units, i en particular el president Truman, temia que el Japó, al no rendir-se incondicionalment, pogués negociar la pau a través de l'URSS. Divisió territorial.
Això hauria dividit al Japó entre les esferes d'influència dels EUA i l'URSS, similar al que va succeir amb Alemanya. Impacte en la Guerra Freda. L'estratègia dels EUA va ser usar les bombes atòmiques per a precipitar la rendició japonesa i així evitar que l'URSS guanyés més influència en el Pacífic i l'Orient Llunyà.
Comencem la visita pel Atomic Bomb Dome, edifici on molt aprop va ser l'epicentre del impacte de la bomba.
Visitem el Hiroshima Peace Memorial Museum. Al museu impera un respecte solemne i un silenci sepulcral, només trencat pel plor sobtat d'algun emocionat visitant. Avancem a pas de processó entre centenars de persones per la vasta col·lecció d'objectes, fotografies i documents, molts molt explícits, com mostres de laceracions, cremades i tot tipus d'aberracions fruit de la devastadora radiació.
Intentem superar l'impacte i evitan la calor sofocant ens dirigim a menjar el millor Okonomiyaki de tot Japó.
I aquest plat és tan popular que hi ha una zona a Hiroshima on trobem Okonomimura, que significa, literalment, la ciutat de l'okonomiyaki.
Es tracte d'un edifici de diverses plantes on a la planta 2, 3 i 4 contenen 27 restaurants diferents d'okonomiyaki, tots semblants però amb subtils diferències, tots molt petits, amb poc lloc per seure, i amb tota la zona de la barra amb planxes per cuinar el plat allà mateix.
Uns vellets molt simpatics fan les feines de cuiners i cambrers, llàstima que parlin tan poquet anglès perquè semblaba que tenien ganes de parlar amb nosaltres.
Amb la panxa ben plena, el Okonomiyaki de Hisrosima te de tot i en quantitat; ous, beacon, ostras, calamars, udon o soba, col, ..., ens dirigim de tornada a l'estació de Hiroshima station per agafar un tren que ens portarà en 28' a l'estació del ferry Miyajimaguchi.
Es un curt trajecte fins la illa Itsukushima, també coneguda com a Miyajima, és una petita illa a la badia d'Hiroshima, a l'oest del Japó. És coneguda pels seus boscos i temples antics. Just a la costa, la gegant i taronja Great Torii Gate queda parcialment submergida durant la marea alta. Marca l'entrada al santuari d'Itsukushima.
Ens queda un viatge de tornada molt llarg; ferry, tren, shinkansen i dos trens més per arribar a les 22:30 al súper per comprar quelcom per sopar i caure morts al llit.
Avui dimarts el dia abans de marxar decidim anar a un Boulder Gym de Osaka per trencar una mica amb la monótonia de visitar llocs, tambè perquè portem mes de 10 dies caminant una mitjana de 17.000 pasos diaris, necesitem un canvi de xip.
El Climbing Gym Gravity Research es troba a la sisena planta d'un inmens edifici d'oficinas, tendes i fins i tot un hotel.
Comentarios