L'itinerari de la via Montse Pueyo ressegueix el diedre pel seu costat dret.
Tornem a Vilanova de Meià després de 19 anys que vam venir a escalar per primer cop, llavors més juniors amb això de l'escalada vam fer la clàsica Camel.
Ens escapem tres dies d'escalada amb el Jordi i la Marta, el primer dia encarem la via Montse Pueyo. És una via clàssica de la Roca dels Arcs, la via situada al marge esquerre d'aquesta gran paret amb orientació Sud/Est perfecta pels dies solejats d'hivern.
Podem trobar molta informació per Internet d'aquesta via, nosaltres hem fet servir aquesta resenya del blog Silencio Mineral: Montse Pueyo.
El primer llarg l'iniciem pel diedre de la dreta, no hi ha res equipat, però es pot afegir algun friend per anar protegint. Arribats a aquest punt veiem una placa dreta protegida amb varis parabolts que corresponen a la via El Somni de Quinfer, la nostra via va un parell de metres més a l'esquerra per un diedre amb un únic parabolt. En fico millor per la Quinfer que en dona més confiança, és un llarg de 6a que molts blogs li donen 6a+.
La Nuri i el Jordi arribant a la primera R del Somni de Quinfer, si t'hi fixes a les fotos al marge inferior esquerra es veu la R de la Montse Pueyo.
El segon llarg comença molt aeri i bonic, anar primer cap a l'esquerra per després pujar pel diedre fins a una gran sabina, aquest tram també s'ha d'anar protegint amb friends i cintes sabineres. Des de la sabina flanqueja'm a la dreta, jo vaig tirar massa a la dreta fins a un parabolt, però per causa del fregament de les cordes, vaig haver de despenjar-me i treure'l per reduir el fregament, i poder així superar la placa de 6a fins a la R, són uns 40 metres, el pitjor ha sigut el fregament de les cordes, potser una millor opció seria fer una R intermèdia a la gran sabina.
El tercer llarg potser és el més obligat, comences pujant recte pel diedre fins a una sabina, a continuació flanqueig a l'esquerra molt fi, per encarar el tram de 6a+ protegit amb dos pitons i un cordino penjant de la branca d'una sabina que et dona la vida per arribar a la R.
Cuart llarg de transició, quelcom trencat i brut.
El cinqué llarg, el que mes ens ha agradat. Placa amb les típiques franjes atlètiques de Vilanova, que cal anar equipant sense problemes.
El sisè i l'últim llarg, és prou maco i diferent, encarem el diedre amb empotrament inicial, aquí un friend del 4 anirà molt bé, per sortir del diedre amb un pas de cames obertes molt fotogènic, per continuar per un tram més brut fins a muntar la R en un gran arbre junt amb un replà.
Intentant colocar un friend per protegir l'inici del llarg.
Nuri en ple pas d'empotrament.
La sortida la fem caminant en ensamble per l'esquerra fins a arribar a dalt de la Roca dels Arcs on trobem el camí de baixada, direcció Oest.
Opinió personal de la via, ens ha agradat molt l'entorn i el fet que és una via molt clàssica, l'equipament és justet tot i que s'ha reequipat. No m'ha agradat el recorregut fent ziga-zagues especialment el segon llarg, hi han trams una mica trencats i bruts. Crec que és una via que s'ha de fer, però potser no cal repetir-la. Sí que ens hem quedat en ganes de fer la via de la seva dreta el Somni de Quinfer, hi tornarem.
Per la tarda ens pasem pel Cirera a fer unes birres i sopar un plat combinat.
Dormim amb les furgos a l'ermita de Sant Cristòfol. És un lloc perfecte, molt pla, amb bones vistes, i a més ens trobem el refugi obert amb tots els serveis.
El segon dia dijous, ens dirigim cap la paret del Pas Nou, on farem la combinació de les vies Corsarios i Gudaris, mes un primer llarg de IV per arribar a la primera feixa. En el blog del Manel&Ita tenim una molt bona resenya.
Comença la Nuri obrint el primer llarg, que es bastant fàcil i serveix per arribar a la primera feixa, desde on caminant en flanqueig cap a la dreta arribem a peu de via de la Corsarios. El Jordi i la Marta faran la via del costat la Piratas, que es molt similar en grau.
Fent l'aproximació, és curta 10' des de la carretera on en deixat el cotxe.
Nuri obrint el primer llarg.
Nuri arribant a la primera R de la via Corsarios. Aquest primer llarg es un V+ per gaudir amb molt de canto.
Nuri obrint el segon llarg de la Corsarios.
Un cop finalitzada la via Corsarios hem de pujar uns 20 metres fins a la paret, i caminar uns 80 metres a l'esquerra resseguin la paret, per arribar a l'inici de la via Gudaris que el trobem marcat amb una placa metàl·lica amb el nom i el grau.
El segon llarg és l'estrella de la via, té un pas de 6b que es fa prou bé, el meu error va ser anar a llaçar el pitó de la dreta que no calia, has de continuar recte amunt encara que el parabolt allunyi, hi ha prou canto per no patir.
El tercer i últim de la via Gudaris l'agafa la Nuri que la tenim supermotivada, l'obre sense dificultats.
Acabem la nostra via i ja veiem uns metres a la dreta al Jordi i la Marta que també estan acabant la seva via anomenada Llaç Lila. Només ens queda pujar uns metres i agafar el camí de retorn que en uns 30' ens deixa de nou a la carretera.
Tornem al Cirera a fer unes birres i aquest cop menjar plats del menú del migdia. Anem a dormir amb les furgos més a prop al poble proper de Santa Maria de Meià.
Per rematar els tres dies d'escalada, ens desplacem uns 30' al veí poble de Cubells, on hi ha un sector d'esportiva, amb bones vies amb orientació Sud.
Comencem per la via 10 Apache un 5c de 25 metres bastant bo.
Després la via 16 L'escudella un 6a+ bonic que se fa bastant bé.
Intento obrir la via 15 Panzas un 6b que es resisteix i que he de xapar per l'esperó de la dreta.
Per acabar amb la via 17 C.A.R.P. un 6a+ molt interessant amb un passet a la part alta.
Comentarios