Amb el Jordi i la Marta passem un finde llarg escalant per la zona d'Abella de la Conca. Un lloc magnífic que no coneixíem i que ens ha agradat molt, hi tornarem a escalar més.
El primer dia per escalfar motors, fem unes vies faciletes però molt guapes. M'ha sorprès molt positivament la roca d'Abella de la Conca. La Nuri i jo farem la via "Lo Gall Pinto", mentre que el Jordi i la Marta la via just a l'esquerra que es diu "Gutiérrez lo puto amo".
Lo Gall Pinto és una via de 7 llargs bastants curts, suposo que per evitar el fregament de cordes, els llargs hi són semi equipats amb parabolts, ponts de roca i pitons, que pots reforçar tant com vulguis amb friends a les diferents fissures de bona roca que trobem per tota la via.
Plaqueta a l'inici de la via.
Nuri intentant obrir el tercer llarg, on tenim el pas clau de la via.
Quasi ho aconsegueix, però a falta d'arribar al tercer parabolt es fa enrere, una llàstima, però té molt mèrit intentar-ho. Ara ja de segona ho passa sense dificultats.
Marta finalitzant l'últim llarg de la seva via.
Nuri arribant a la cinquena R.
La Nuri es dona el 'gustazo' de finalitzar la via liderant el setè i últim llarg.
La tarda la passem passejant pel bonic poble d'Abella de la Conca, on hi ha quatre cases i un refugi regentat per un francès, que segons el Jordi és qui ha obert la via que farem l'endemà. Com que a Abella de la Conca no hi ha cap mena de comerç, anem a la propera Isona que te una mica més de 'ambientillo', anem a petar a la Pizzeria del Mauro, resulta que un Itàlia es va perdre en aquest racó de Lleida.
Dormim en un entorn magnífic al costat Santuari de la Mare de Déu de Posa, a 10' en cotxe d'Abella de la Conca.
L'endemà tots quatre ens animem a fer la via "Bon Voyage Parmis Les Anges", que localitzem fàcilment a 10' caminant de l'aparcament a l'entrada d'Abella. Inici de via marcat amb BV.
El Pink Floid team a l'atac.
ressenya del Luichy Bon Voyage. Moltes gràcies per compartir, nosaltres en trobat a faltar algun pont de roca que surten indicats a la ressenya, especialment el del quart llarg que és clau per indicar que has d'anar a l'esquerra, o potser vol dir que ho has de posar tu perquè hi havia un forat perfecte.
La via consta de 7 llargs de bastants metres, molts d'ells de 50 metres, cosa que ens dificulta els metres finals de cada llarg pel fregament de les cordes. Ens ha agradat moltíssim la via, tots els llargs s'han d'equipar, alguns estant pràcticament nets. La roca és excel·lent i les reunions bastant còmodes, cosa que agraïm en ser quatre compartint moltes vegades les R's.
El primer llarg té uns passets de V+ finets que ja et donen idea de per on anirà la via.
Nuri i Jordi superant el mur final del tercer llarg, el 'crux' de la via es troba en aquest tercer llarg, arribes primer a un primer desplom, on un cop superant tens un parell de passos de 6a+ fins a arribar a una sabina, en aquest punt recte a dalt un passet de V+/6a que has de protegir a una fissura prou bona. Molt guapo el llarg.
Gràcies a la Marta tenim els videos del tercer llarg.
En la placa del cinquè llarg, ja veiem l'arc per on hem de pujar.
Nuri arribant a la sisena R.
Nuri fent de primera en el darrer llarg que passa per sobre del 2on arc.
Jordi i Ramon a la sisena i penúltima R. (foto feta per la Nuri des de la R final).
El retorn de la via el fem primer desgrimpant per sota de l'arc i finalment pel camí equipat que fan servir els escaladors d'esportiva per arribar a l'arc.
Comentarios