La previsió és de forta calor per tota Catalunya, així que decidim fugir cap al Pirineu buscant escalades en alçada, desitjant la fresqueta de la nit per poder dormir.
Ens dirigim cap a Tregurà de Dalt, que és un poble de quatre cases perdudes en una carretera de muntanya que després es converteix en pista de terra i pedres que porta fins al camí d'accés al refugi de Coma de Vaca, passant pel coll de la Fontlletera.
Quan portem 2 kilòmetres d'aquesta pista de pedres punxegudes, en un dels seus revolts on trobem una petita esplanada de gespa amb molt bones vistes decidim passar la primera nit.
L'endemà al matí ben d'hora continuem la pista durant altres 5 kilòmetres fins un revolt on hi ha espai per un parell de cotxes, on surt un petit sender que porta al Coll dels Tres Cims, altra opció potser més còmode encara que una mica més llarga és deixar el cotxe un kilòmetre i mig abans on surt una pista a mà dreta amb un cartell que indica camí cap el Coll dels Tres Cims, és una pista molt marcada que deuen fer servir els pastors dels ramats de vaques que pasturen tranquil·lament per aquestes valls.
Adjuntem l'enllaç d'un blog on van treure tota la info de l'aproximació així com de l'escalada, El Blog de Ivosky, gràcies per compartir.
També el nostre wikiloc de l'aproximació. Ens van sortir una mica més de dues hores, que es fan llargues pel desnivell i sobretot per la pesada càrrega de les dues cordes i tot el material d'escalada, a més que ens trobem per sobre dels dos mil metres d'alçada, però les vistes paguen la pena.
(fotos de l'aproximació en ordre invers) Arribant a peu de via, Roc de l'Orri.
Al coll dels tres cims, amb el refugi de coma de vaca al fons de la vall.
La via Flying Circus al Roc de l'Orri, no té gaire d'especial, són tres llargs de més de 50 metres cadascun, graduats de 5b, però a nosaltres ens van semblar bastant més fàcils que això.
El retorn el fem des del cim del Roc de l'Orri intentant no perdre alçada, anat cap a l'esquerra resseguint el vessant de la muntanya, crec que al final no ha sigut molt bona idea, encara que hem fet menys desnivell i menys kilòmetres, la dificultat de caminar pel vessant ha fet que triguéssim pràcticament el mateix, dues horetes. Adjuntem el
wikiloc del retorn, però si ho tornés a fer baixaria de nou fins al fons de la vall per resseguir el camí més planer fins a quasi el refugi de coma de vaca i encarar la forta pujada fins al coll dels tres cims.
Hem reservat dues nits al càmping Vall de Camprodon, és un petit luxe que ens permetem per gaudir de la piscina i de les comoditats del càmping. Per a sopar mengem força bé al restaurant del càmping, gaudint de la victòria d'Espanya sobre França a les semifinals de la Euro 2024.
Pel tercer dia el repte es presumeix bastant més interessant. Aparquem la furgo al pàrquing al revolt que dona accés al camí per arribar al refugi d'Ulldeter.
L'aproximació és bastant durilla, adjuntem enllaç al
blog del joan asín que ho detalla força bé, encara que a nosaltres ens ha costat quasi dues hores arribar a peu de via, adjuntem també el
wikiloc de tota l'activitat, ull millor resseguir l'aproximació pel camí de tornada del track que és molt més eficient.
(fotos de l'aproximació a la via Vall d'en Bas) pujada per la tartera al Gra de Fajol Petit.
Les pedres blanques marquen el camí per arribar al cim de la Paret del Gneis.
Per últim la baixada per la canal de la dreta de la Paret del Gneis.
La vista de la via impresiona.
La via La Vall d'en Bas a la paret de Gneis del Gra de Fajol Petit és una via imprescindible, d'aquelles que un cop fetes tens la sensació que t'has guanyat el carnet d'escalador, la dificultat és mantinguda durant tota l'escalada, que és molt variada hem de posar en pràctica tots els moviments d'escalada, predominant tota l'estona l'adherència sobre el Gneis, amb unes regletes minúscules que permeten anar progressant amb molta fluïdesa. Els parabolts allunyen molt on la via és fàcil, i en els punts més difícils els trobem més a prop, però sempre has d'escalar entre assegurances.
Tots els llargs són molt bons, però el tercer i quart llarg són sublims. La sortida del quart llarg pel sostre dels blocs és de les que recordes, quin pati, quins moviments amb el assegurances a la distància que et fa escalar si o sí.
Comentarios