Diumenge 2 d'agost 2015, iniciem
les vacances d'estiu amb una excursió que teníem pendent de fer amb els nens,
el cim més alt de Catalunya, la Pica d'Estats a 3143 mts. Nosaltres vàrem pujar el maig del 2004 per l'altre vall. Podeu veure la descripció en aquest enllaç. Aresta Integral Pica d'Estats (3.143 mts.).
Sortim de
Barcelona al matí per anar a dormir al refugi de Pinet a 2240 mts
d'altitud.
Aparquem la furgo al poble de
L'Artigue (Pirineu Occidental) un parquing molt ben acondicionat que hi ha a
l'inici de la ruta al costat d'un riu. (Perfecte per dormir amb furgo, hi ha wc
i aigua).
Dinem una mica al pàrquing abans d'iniciar l'excursió |
Camí marcat fins al refugi amb marques grogues |
Desde aquest punt a 1084 mts comença l'excursió 3 hores uns 5km
fins al refugi amb un desnivell de 1000mts aprox. El dia es perfecte, el
primer tram del camí transcorre al costat del riu, després per un espès
bosc.
(Merda! Portem menys d'una hora
de camí i el Gerard ja li estan fent llagues les botes.) Ens creuem amb uns
excursionistes francesos que baixen, els hi demano unes tirites i problema
solucionat. Després de deixar el camí més boscos comença la pujada forta.
Refugi de Pinet (2240 metres) |
Arribem al refugi de Pinet cap a
les 17:30h, tenim tota la tarda per descansar i disfrutar de les vistes. Al
llac que hi ha al costat del refu, calculo que hi ha més de deu tendes muntades,
el refugi també està a tope. Una colla nombrosa de bascos i catalans que fan
una ruta circular per varis refugis, em proveeixen de "Compeed" i més
tirites pel Gerard. Sopem amb una parella de jubilats molt simpàtics i viatgers
que ens donen indicacions sobre el viatge que farem en un parell de dies a
Thailandia.
Estany de Pinet, amb tendes acampades. |
El guarda i nou noviete de l'Abril! |
L'estany de Pinet amb les tendes acampades a 1ª hora del matí |
Deixem el refugi a baix i el camí s'endinsa per resseguint una vall.
Un cop al final de la vall tombem a l'esquerra on hi ha una zona de bivacs.
Continuem pujant per un camí ben marcat on trobem alguna congesta de neu.
Estany del Montcalm |
Un cop veiem els cims Montcalm a l'esquerra i la Pica a la dreta ens ajuntem
amb el camí que ve del Port de Sotllo amb una congesta de neu permanent. Per
tant, a partir d'ara compartirem el camí de pujada amb els excursionistes que
provenen de la Vall Ferrera.
El cim de la Pica al fons de la imatge |
A patir d'aquí un camí dret per
tartera fent ziga-zaga senyalat amb fites ens portarà fins al collet que separa
la Pica d'Estats del Pic Verdaguer. A partir d'aquest punt es tracta de grimpar
fins al cim intentant trobar el millor camí. Al cim una gran creu metàl·lica
molt ben guarnida i el que semblava impossible. Només hi ha una persona al
cim!!!! Una noia que mentre ens feia les fotos de rigor i nosaltres a ella, ens
explica que ha pujat tota sola fent nit al l'estany que hi ha pujant pel cantó
català.
Cim Pica d'Estats 3140m |
Privilègi sols al cim! |
Vistes desde el cim cap a la Vall Ferrera |
Un cop fetes les fotos, observar les vistes, etc.... ens mengem l'entrepà i descansem una bona estona.
De baixada un cop al coll el Ramón i jo aprofitem per fer el Montcalm, només son 20 minuts i un altre 3000 al sac, però els nens passen, i es queden asseguts en una pedra esperant-nos.
Petó de rigor al cim del Montcalm 3070m |
Per tornar al refugi, agafarem el
mateix camí de pujada. Allà fem un descans, son les 14:00 hores. Nosaltres havíem
reservat 2 nits ja que dubtàvem de l'estat físic dels nostres fills. Però res..
decidim baixar fins al pàrquing, total ens queden 2:30h de res! Al Ramón
això li costa una petita discussió amb els hippies que porten el refugi i només
parlen francès.
Del refugi a la furgo,
agafarem el camí que surt de darrera el refugi i baixa cap a l'Estany Sourd.
D'aquí, continuem baixant fins a trobar l'encreuament que hi ha prop del bosc i
d'aquí pel camí conegut fins a baix que arribem cap a les 17:00h
Total 1er dia +1000mts i 2º dia
+1000mts -2000mts. Calculo uns 18Km en total. Jo estic més de 3 dies amb agulletes i crec que no sóc
la única a la família.
Fem nit al càmping, amb tempesta inclòsa| |
Al estalviar-nos la segona nit al
refugi decidim fer canvi de plans, dormim en un càmping al mateix poble de
L'Artigue i l’endemà decidim anar a passar el dia a Andorra. Els camping són senills
però econòmics i n'hi ha un a cada parròquia.
No hi ha millor manera de
recuperar-se que passant la tarda a Caldea!
Caldea (Escaldes - Andorra) |
Comentarios