Les Gorges del Todra són
un estret congost que el riu Todra ha anat esculpint al llarg del temps. És
fàcil imaginar que, en algun moment, aquest riu devia baixar amb més cabal que
ara. Si no fos així, costa d'entendre com un simple rierol estacional ha pogut
obrir un passadís de roca tan impressionant.
Al seu tram més estret,
les Gorges del Todra presenten parets verticals que arriben als
tres-cents metres d'alçada i que, en alguns punts, només estan separades per
una trentena de metres. És un passatge espectacular, una autèntica joia per a escaladors
de tot el món.
Aquest indret s'ha
convertit no només en un destí turístic destacat, sinó també en un punt de
trobada per a la comunitat escaladora. Situades a la cara est de l'Alt Atles,
al Marroc, les Gorges del Todra estan reconegudes com un dels sectors de
calcari més impressionants del planeta. Des de Tinghir, a uns quinze
quilòmetres, la pista d'accés ofereix vistes espectaculars del palmerar i del
relleu escarpat que ens espera.
El tipus de roca és
calcària vermella, molt adherent i abrasiva, cosa que la fa ideal per a
l'escalada esportiva i clàssica. A la zona hi ha fins a 28 sectors d’escalada,
amb centenars de vies que van des de la iniciació fins a vies exigents de
diversos llargs. Als allotjaments locals sovint es poden aconseguir croquis
actualitzats o topografies impreses.
Un dels sectors més
populars és Mansour, amb una trentena de vies que arriben fins als 300
metres d’alçada. Ara bé, el gran clàssic del Todra és, sens dubte, el Pilar
de Couchant. Aquí hi trobem tant vies completament equipades com d'altres
netes on cal saber llegir la paret i col·locar bé les assegurances.
Nosaltres vam volar amb
Ryanair des de Barcelona fins a Ouarzazate, amb un bitllet d’anada i
tornada per 120 €, incloent una maleta facturada de 20 kg, suficient per dur
tot el material d'escalada.
Des d'Ouarzazate
agafem un taxi que, en poc més de dues hores i mitja, ens deixà a l’hotel
Les Jardins De Todgha, molt recomanable i situat a només dos quilòmetres
de l’entrada al congost.
Abans del viatge, vam
voler aprendre quatre paraules en dariya i amazic, les llengües
habituals a la zona. Saludar amb un "As-salamu Alaykum" (la pau sigui
amb tu) és habitual i ben rebut. La resposta correcta és "Wa Alaykum
As-salaam" (i també amb tu). També pots dir "Labass?" (Com
estàs?) i respondre "Labass hamdoullah" (Tot bé, gràcies).
Quelcom molt típic és demanar al cambrer un te amb menta amb un "Atini Attay". Quan el serveixen, "Shukran" (gràcies) o "Tanmirt" en berber, sempre arrenca un somriure. I si estàs regatejant al zoco, no oblidis el clàssic "Rally Bizef", que vol dir "massa car".
Dia 1 - Dijous 25 de març de 2025
A l'aeroport ens retrobem amb els companys de viatge i d'escalada. Aquest és un viatge organitzat pel Manel i l'Ita, que ja han estat a la zona tres vegades abans i coneixen bé el terreny. Nosaltres ens hi afegim amb el Jordi Seguí, i finalment formarem una cordada de tres, ja que la Marta no ha pogut venir per quedar-se a càrrec dels nens
La resta de l'equip el formen el Joan Baraldés i el Pere Joan, que compartiran cordada, i el Xavi amb el Jordi, que en formaran una altra. Tots ells grans escaladors amb molta experiència i vivències, que han fet les delícies de les nostres hores abans i durant els sopars. Moltes gràcies, companys per acollir-nos en el vostre grup.
Vol directe de Barcelona a Ourzazate en poc mes de 2 hores i mitja de vol..
Som en ple Ramadà i no hi ha manera de trobar cerveses. Les tenen amagades fins que passi el mes sagrat. Normalment ja costa trobar alcohol al Marroc, perquè la religió ho prohibeix, però durant el Ramadà encara és més complicat.
Compartim un taxi des d'Ouarzazate, passant per Tinghir, fins al nostre allotjament: l'hotel Jardins de Todgha, situat molt a prop de les Gorges del Todra
Quan es pon el sol, el Muecín canta la crida a l'oració des del minaret. De fet, ho fa cinc cops al dia, un d'ells a les 4:30 de la matinada, quan tot encara és fosc i silenciós.
Cada dia, a mitja tarda, ens porten el tè amb cacauets —i el sucre, que no hi falti!
El primer sopar no podia ser cap altre que un tajín de pollastre, bé d'espècies. El reguem amb vi que hem portat des de Barcelona, previsors davant la llei seca del Ramadà.
Dia 2 - Via Aresta Nord - 500 metres - V+
 |
| Esmorzar típic |
Estem impacients per tenir el primer contacte amb la roca del Todra. Escollim una clàssica fàcil, però amb recorregut i bones vistes: una línia que ens permet tenir una panoràmica completa de les gorges..
El camí d'aproximació a les vies el fem passant per uns camps conreats amb canals d'aigua al final del palmeral que et portem a l'entrada de les Gorges.
Triem l'Aresta Nord, una via de 500 metres poc mantinguda, amb un passet de V+ al primer llarg. La resta de la via no supera el V, amb trams equipats a les seccions més delicades i amb possibilitats de protegir bé els passos fàcils. Els últims llargs els fem en ensamble per guanyar temps, ja que la calor comença a picar fort a la part alta de l'esperó.
 |
| La majoria de reunions no han estat massa còmodes |
Un cop al cim, coincidim amb el Manel & Ita, Xavi i Jordi que han fet la via Berbertraum a la paret de Llevant.
La baixada és llarga: unes dues hores i mitja vorejant tot el vessant est del congost, passant per un petit poblat berber de pastors, amb un entorn sec però ple d'encant. Un final perfecte per una gran primera jornada de roca.
Dia 3 - Via Clasica al Pilier de Couchant - 300 metros - 6b
L'objectiu principal del viatge és la gran clàssica del Todra: la Via Clàssica al Pilier Couchant. Un "viote" que, per si sol, ja justifica el viatge sencer.
Aquí teniu una ressenya prou detallada que és la que van fer servir nosaltres. Via Clàssica al Pilar Couchant. La informació que van trobar de la via és una mica contradictòria, resulta que recentment han reequipat la via, i el nombre de llargs i el traçat creiem que ha variat una mica. Originalment la via constava de 7 llargs, amb una part final molt més fàcil i menys equipada. Amb la nova reequipació, la línia ha quedat amb 9 llargs, tots molt bons i amb una part final més exigent.
L1 : 6a+, L2 : 6a, L3 : 6a, L4 : 6a+, L5 : 6a+, L6 : 5c, L7 : 6a+, L8 : 6a+, L9 : 5c.
Intento detallar els llargs tal com els he trobat nosaltres:
 |
| Vistes desde els primers llargs |
El primer llarg li donen 6a+ i el pas clau és bastant protegit.
El segon llarg li donem 6a, i és espectacular un tram per fissura de llibre, quin mèrit quan no hi era equipada amb parabolts.
Tercer llarg, també boníssim amb diedres i roca increïble, sempre trobes una mà quan la necessites. 6a
El quart llarg és el que li teníem més respecte li donen 6b a algunes ressenyes, és prou equipat i nosaltres el vam trampejar amb A0, molt guapo també.
El cinquè llarg és guapíssim amb un estètic pas obert de mans i cames agafant una doble fissura, potser el pas més maco de tota la via. Li donem 6a obligat.
- A partir del sisè llarg la via canvia una mica, continua la tònica de roca boníssima, però trobem bastant més aire entre assegurances i els passos no són tan evidents. Potser el cansament també va fer la seva feina i ja no tenim la ment tan clara.
El setè llarg és el que més em va costar a mi particularment, concretament un pas per pujar un esperó de dretes molt aeri, de fet el vaig voler evitar per l'esquerra i vaig haver d'equipar una variant amb tres friends per finalment tornar a la línia del llarg un parabolt abans de la reunió.
El vuitè llarg té un pas molt dur que es troba equipat amb tres pitons, que nosaltres el fem en artificial. 6a+
Arribem per fi al novè llarg que per sort té una còmode reunió on gaudir de la gran feina que hem fet tots tres. Potser seria l'únic llarg que li podries donar de 5c, perquè és el menys equipat, encara que té un passet fi bastant curiós que va requerir d'encastar els dits dintre d'una fissura. No regala res aquesta via, tas de guanyar metre a metre.
Dia 4 - Jardin d'ete - via Qui l'eut cru?
Hem fet els cinc primers llargs de la via Qui l'eut crue?, arribant a uns 210 metres fins al primer cim. La via completa consta d’uns cinc llargs més, amb un primer tram de caminar. Aquí teniu una bona ressenya de la via completa: Qui l'eut crue?
El primer dia, el Joan Baraldés i el Joan Pere havien fet la via sencera. Ens comenten que la tornada caminant és una mica llarga —aproximadament 1h30'. Com que ja havíem fet part d’aquest camí en la baixada del Pilier Couchant i la calor apreta de valent, decidim rapelar la via.
Els cinc primers llargs són prou correctes al voltant del cinquè grau, amb una roca immillorable —com tota la del Todra— i ben equipada. El cinquè i últim llarg que hem fet nosaltres és potser el més dur. Està graduat de 5+ i té uns passets molt ben parits de placa on has de llegir bé per on va la via.
EL Jordi obre el dos primers llargs, i la Nuri el tercer.
 |
Tenim força cura en els ràpels de descens. El terreny té moltes arestes i rapisses on la corda pot enganxar-se. Afortunadament, arribem a peu de via en quatre ràpels nets i sense incidents.
Dia 5 - Excursió fins a Tinghir passant pel palmeral
Avui canviem el magnesi i el casc per les bambes i el barret. Ens espera una molt bona caminada de 3 hores, un recorregut de poc més de 12 km des de l’hotel al Todra fins a Tinghir, travessant tot el palmerar.
La ruta ens porta per poblets amb kasbahs autèntiques, moltes mig enrunades. El palmerar és un petit laberint de camps i canals, on t’has d’espavilar per trobar el millor camí. La clau: anar sempre cap a l’est.
Avui és l’Eid al-Fitr, el dia que posa punt final al Ramadà. Ens trobem els carrers buits i pràcticament tot tancat. La poca gent que ens creuem va ben mudada, radiant de felicitat i orgullosos de la seva festivitat.
Tenim mala sort, ja que volíem veure el gran mercat dels dilluns de Tinghir, però a causa de la festa el trobem tancat.
Tot i així, gaudim d’una gran visita: anem al Hotel Tombuctu , gestionat pel Roger Mino, amic del Jordi. El Roger és un sabadellenc que fa 30 anys que viu al Marroc. El seu hotel és espectacular: una kasbah restaurada amb molt de gust, que conserva els materials originals.
Les kasbahs es construeixen amb elements naturals —terra, pedra, fusta i canya—, perfectament adaptats al clima. Aquesta arquitectura, d’origen berber.
El Roger ens regala un fantàstic dinar i una agradable conversa.
Dia 6 - Pilar Couchant - via Diedre Chibania
Ens ha costat trobar informació fiable de la via Diedre Chibania, l'altra gran clàssica del Pilar de Couchant. Igual que la seva veïna La Clàssica, és un dels referents de l'escalada al Todra. Precisament per això ens decidim a fer-la. Tot i així, no teníem clar el grau: hem trobat ressenyes que li donen des de 6a fins a 6b i 6b+ als dos llargs clau (quart i cinquè).
La nostra valoració de la via Diedre Chibania és agredolça, comparant-la amb via Clàssica que ens va agradar molt, i que son dificultat màxima similar, aquesta es troba ben assegurada als passos clau, i la roca es immillorable a tots els llargs. Al contrari, en el cas del Diedre Chibania, la valoració és diferent, en els dos llargs més durs la roca està suada i patinen força els peus, afegit que a tota la via els parabolts allunyen bastant més i fan més obligada l'escalada.
Descripció de la via Diedre Chibania. Horari 7 hores d'escalada en cordada de tres, que no recomanem perquè hi ha un parell de reunions penjades molt incòmodes per dues persones, i encara pitjor per tres amb dues cordes. Inici 9:15 i arribem al cim a les 16:15. El total surten 260 metres d'escalada real, ho tenim clar perquè la Nuri s'ha encarregat de portar registre exacte dels metres per llarg.
Descripció de la via Diedre Chibania:
Horari: 7 hores en cordada de tres que no recomanem perquè hi ha un parell de reunions penjades molt incòmodes per dues persones, i encara pitjor per tres amb dues cordes.
Inici: 9:15h | Cim: 16:15h.
Metres escalats: 260 m reals (controlat per la Nuri que s'ha encarregat de portar registre exacte dels metres per llarg.).
Tenim la sort que el Baraldès i el Pere Joan estan fent la via del davant i poden fer-nos unes fotos on s'aprecia de debò la verticalitat de la ruta.
Comencem el Primer llarg són 55 metres de grau màxim IV i amb 0 parabolts, el Jordi va posar quatre friends. Fàcil.
Quart llarg - 25m 6B+?, nosaltres li donem 6B. Amb una reunió molt incòmoda.
Cinquè llarg -R 35m 6B+ 6A+? Nosaltres no tenim clar el grau, per nosaltres de 6b no baixa, encara que vam haver de fer el pas clau amb A0 d'un friend. La segona part del llarg, potser podria passar per 6a, amb un pas aeri per l'esperó. Per fi, una reunió còmoda.
Sisè llarg - 35m V+, aquí ja ha passat el més dur i gaudim més de la roca. La reunió és molt còmode, ja que coincideix amb l'última de la Clàssica.
Setè i últim llarg de 45m V+, el mateix llarg que la Clàssica, ja el coneixem, molt bona roca, has de reforçar amb un pont de roca i dos friends, i un parell passats finets.
Arribem al cim rebentats, amb les mans fetes pols, però molt satisfets. Ho hem donat tot, i això ens fa feliços.
Dia 7 - Passejada pels mercats de Tinghir. Via Aiguille du Gué - Voie du défilé des Maries
Al matí agafem un taxi compartit al poble del costat de l’hotel, que per 16 dírhams (uns 1,6 euros) ens deixa al centre de Tinghir. Encara es respira ambient festiu pel final del Ramadà i tot funciona a mig gas. Tot i així, podem comprar espècies, fruits secs i finalment la preuada cervesa.
I alguns regals.
Tornem en taxi a l’hotel, agafem els trastos d’escalada i sortim a fer l’última via de la nostra estada al Todra. L’escollida és la Voie du défilé des Maries, a l’Aiguille du Gué. És una via curta, de tres llargs, amb roca fantàstica, ben assegurada, a l’ombra i amb un retorn ràpid. No podíem haver escollit millor. La gaudim molt.
Per arribar a peu de via hem de mullar-nos els peus.
Avui el tràfic d’autocars i turistes a l’entrada de les gorges era incessant. Segur que sortim en més d’un selfie!
 |
| Ràpel de baixada |
Comentarios