En plena onada de calor ens escapem cap als Pirineus, en aquesta ocasió anem a la part més occidental ja amb frontera amb Navarra, concretament al Parc Natural de les Valls Occidental. La nostra intenció és fer una mica de bici, trekking, i com no algunes escalades. Tot gaudint d'un entorn dels Pirineus que encara no havíem visitat.
Divendres 15 d'agost - Escalada Ansó, Pared del Mirador via Gutz
La tarda anterior ens apropem a la bonica població d'Ansó, no ens estranya veure que té l'acreditació d'un dels pobles més bonics d'Espanya.
A més molt a prop de l'àrea recreativa on dormirem als afores d'Ansó trobem unes "pozas" amb un salt d'aigua que fa les meravelles dels que s'atreveixen a saltar-hi.
Al matí següent ens dirigin al nostre objectiu, la via Gutz a la Pared del Mirador es troba mes o menys al km 12 de la carretera de va de Ansó a Zuriza, aparquem al costat dret a un parquing molt ben protegit del sol per tres faigs enormes. Trobem l'informació detallada de la via al blog guaravertical , gracies per compartir.
Ens va costar bastant trobar el peu de via, des del pàrquing s'ha de baixar per travessar el riu, després remuntar una mica seguint unes fites que van pel bosc, compte que hem d'anar bastant a la dreta per trobar el peu de via, el nostre error fou continuar recta amunt seguint les fites que més tard van veure que corresponien al camí de baixada.
El primer llarg és de IV+ facilet, però ja el segon llarg és un 6a+ de placa on ja comença a posar-se dret.
El tercer llarg té un pas ben parit de V+ en bavaresa, que empalmen amb el quart llarg que és una remuntada per una terrassa molt herbosa i amb arbres que trenca malauradament la continuïtat de la via. Per continuar amb el cinquè que has d'anar molt a la dreta per pujar-te'n sobre un esperó, en aquests llargs sí que pots reforçar amb algun friend o anell de cinta llarga.
EL sisé llarg es bastant bonic, es tracta de superar un sostre en bavaresa.

I arribem al llarg clau, té primer una sortida una mica fina fins a anar a atansar un cordino vell, després uns passets de 6b per arribar a xapar un parell de pitons, compte que les dues pedres de la mà esquerra estan soltes i encara li donen més salseta. Has de continuar amunt a la dreta, on ja veus un cordino vermell molt llarg penjat de la xapa, és un pas bastant difícil els peus inexistents i només tens una mà en una esquerda per l'esquerra, cal decisió per arribar al cordino. Els següents passos tampoc són fàcils, amb raó li donen A1, vaig posar un estrep i una cinta llarga en les dues xapes. Després maco, però no fàcil fins a la R. Un llarg on ho hem donat tot.
Ja quasi ho tenim, queda un llarg de V per placa fins a pujar a l'esperó. I l'últim llarg que has de sortir a l'esquerra i una mica avall de la R per pujar tot recte per una xemeneia bastant bruta i trencada.
Bona via ens ha agradat força, principalment perquè tota la via és a l'ombra. Te passos bonics i l'entorn és bastant agraït.
Diumenge 17 d'agost del 2025 - Escalada Aresta Est a les Agulles de Balellaza
Buscant informació per Internet descobrint aquesta bonica via que té el al·licient de ser-hi en un entorn preciós, amb l'afegit de si les forces t'acompanyen acabar pujant al cim més alt d'aquesta part dels Pirineus, el Bisaurín de 2.670 metres d'altitud.
Adjunto enllaç al blog de maniobras de escapismo que tenen una detallada informació de la via, i des d'on he extret aquesta bonica foto de la ruta.
La via ens ha agradat molt, principalment per l'entorn, les vistes i l'ambient d'alta muntanya. És una via equipada per l'equip del
Sendero Limite dels que ja hem fet algunes altres vies, i sempre amb bon regust. Nosaltres vam portar uns tres friends, només els vam fer servir en els últims dos llargs que hi són poc equipats, però és una grimpada per una aresta, però ja que els portàvem els vam fer servir. La resta de la via està molt ben equipada, la roca és prou bona encara que som a unes agulles i sempre vas trobant pedres soltes i has de vigilar on t'agafes
Som en plena onada de calor i ahir vam enregistrar el record històric de temperatura a la nostra furgo Hymer marcaba 46º, sort que hi érem als tolls d'aigua del riu fent un bany, si no haguéssim mort de calor. Per aquest motiu decidim començar ben d'hora, i a les 6:45 ja sortim del pàrquing del
Refugi de Lizara en direcció a les Agujas de Balellaza. Aquí adjuntem el
track del wikiloc de tota la ruta.
Sol rogent pels incendis que assolen tot el país.
Després d'una hora i tres quarts, 630 metres de desnivell, i 3,5 km ja hi som a peu de via.
El primer llarg és amb diferència el més complicat de la via, un pas delicat amb peus dolents, pots agafar-te a l'esperó de la dreta, però és estrany, millor fer un Ao i cap amunt.
La resta de la via és per gaudir, sempre resseguint el fil de l'aresta, hi ha un parell de ràpels equipats per baixar de les agulles, nosaltres muntàrem el primer i van desgrimpar assegurats el segon.
La Nuri va gaudir-ho poden fer dos llargs de primer.
Surten unes fotos molt ben parides amb les vistes dels voltants.
El vuitè llarg és el més maco, es tracta de pujar per una placa de V on has d'anar-te col·locant per anar trobant les mans i peus.
Són les 13:15 han sigut 4:30 d'escalada, calculo contant els ràpels uns 12 llargs. Fem un mos al cim per decidir si continuem cap al Bisaurín. Hem tingut sort amb el matí que ha estat bastant tapat, però ara ja portem un parell d'hores de sol fort, i calculem un parell d'hores més fins al cim del Bisaurín, així que baixem tranquil·lament, de tornada cap a la furgo, a refrescar-nos a una piscina que ja tenim identificada.
Des del cim hem de desgrimpar cap al coll per una corda fixa, on trobem un ràpel que és nou o almenys no apareix a la ressenya, suposem que és per assegurar la desgrimpada fins a l'embut. Has de buscar les marques vermelles per trobar el punt del segon ràpel. El tercer ràpel es troba una mica amagat al darrere d'una petita agulla que tenim davant, per atansar-te hem de desgrimpar una miqueta.
Són les 4 de la tarda i ja hi som a la furgo. Han sortit quelcom més de 9 hores d'activitat que per ser-hi en plena onada de calor no està gens malament. Ara tocar refrescar-se i descansar en
Aragües del Puerto una petita població a l'inici de la carretera cap a Lizara. Una zona ideada per Camper, perfecte per dormir, amb font, amplis espais i piscina.
Comentarios