viernes, 25 de julio de 2014

Monte Rosa Zumsteinspitze i Cabaña Margherita

Aquesta vegada no serà el Ramón qui escriurà l'entrada al blog, ja que aquesta sortida l'hem de considerar un "petit fracàs" ja que no vam poder fer cim.

Aprofitant el pont de Sant Joan, sortim el dia 21 de Juny a les 7:00 del matí cap a l'aeroport Prat-Malpensa (Milan) d'allà un cotxe de lloguer ens portarà cap a la vall de Aosta arribem a Gressoney on hem quedat a les 12:00h amb la Marta i el Jordi. Ells van sortir divendres amb la cali des de Peralada i ja fa una estona que ens esperen preparant tot el material.




Una vegada llestos agafem el telecabina que ens pujarà fins al Paso Salati (2971 m) i d'allà un altre (creiem que aquest últim l'han obert fa poc temps) que ens puja fins a Punta Indren (3275 m). Comencem a pujar travessant el glaciar de Indren fins al refugi de Gnifetti (3647m) deixant a la nostra esquera el refugi Mantova la pujada acaba amb una petita ferrada que ara està mig coberta de neu. 





Arribem cap a les 17:00h al refugi que està a tope de gent (hi caben 172 persones). Allà coincidim amb una colla d'uns 20 catalans que venen de Parets i la seva idea es anar a dormir al Margherita igual que nosaltres. La resta de gent que hi ha son Italians, Francesos, Suïssos etc.. però tots amb esquis de muntanya.  El refugi es una meravella, gran bastant nou i amb unes vistes espectaculars.



De moment tot va sobre rodes, un bon sopar amb ampolla de vi inclosa i compartint taula amb tres italians. A l'habitació només hi som nosaltres quatre y l'estufa està engegada. Val la pena sortir fora i contemplar una magnífica posta de sol.

Diumenge 22, ens llevem cap a les 5h ens preparem i baixem a esmorzar, jo he passat molt mala nit degut al mal d'alçada, sembla que el cap m'explotarà d'un moment a l'altre també tinc moltes ganes de vomitar.

Aquestes son les vistes que tinc des de el lavavo (letrines) un forat a terra que ho recull tot dins d'uns dipòsits que un elicòpter s'emporta cap a la vall cuan es ple. El refugi està situat sobre un glaciar.  Els puntets son tot de gent que ha començat a fer camí ben aviat, uns surten del refugi i d'altre venen del telecabina. Potser unes 200 persones la majoria amb esquís de munyanta que van a fer diferents 4000 que hi ha aprop Punta Giordani (4046m), Piramide Vincent (4215 m) etc..


El dia està molt tapat i aquestes vistes seran les úniques que veurem ja que en avançar el dia el temps anirà a pitxor. Així doncs cap a les 6 del matí  acabem d'arreglar-nos i començen a pujar. Jo sense haver pogut menjar res sòlid després de vomitar el suc que havia pres.


El plan era el seguent: Pujar fins la pic Zumsteinspitze (4563m) i per l'aresta fins la punta Dofour (4634m) aquest es el pic més alt del Monte Rosa després baixar una mica i anar a dormir al refugi Margherita a (4554m) aquest es el refugi més alt dels Alps per aquest motiu la gent que hi dorm li diuen els "walking dead".

Aquest era el plan però la boira s'anava tancant feia cada vegada més fred i vent. Els esquiador pujen en gups de 2 o tres persones encordats. Nosltres després de pujar fins pel glaciar deixant a la dreta la Piràmide Vincent arribem a un punt mort no s'hi veu res en alguns segons que la boira sembla que s'obre es veu gent caminant en direcció oposada a la nostra. El Ramón s'avança uns metres per intentar parlar amb uns esquiadors que porten molta estona parats en un punt.  Ens diuen que hem de baixar que el camí per anar al Margherita no es per allà (a aquestes alçades ja hem desistit de fer els cims proposats), creiem que els esquiadors estaven al Coll de Lys a  4200 m això segons el mapa i la bruixola però la visibilitat es nula, estem cansats, i tota la gent que ens trobem ens diu que el camí no es el correcte. Així doncs no fem cas al Ramón que hagués continuat cap amunt i decidim baixar uns 300 metres a per trobar-nos amb la colla de Parets que sembla prenen un altre camí.

Un cop els trobem i parlem amb ells, ens adonem que van més perduts que nosaltres no es posen d'acord amb el camí a seguir, uns reculen i els altres continuen seguint les indicacions del GPS que porta un d'ells.
Nosaltres en aquest moment portem unes 5-6 hores caminant, fa molt fred i no veiem clar de seguir les petjades d'unes persones que no he tenen gens clar.  Així doncs que fem la 2ª reunió d'equip (la primera l'hem feta cuan hem dit de baixar una mica) i decidim baixar una mica més i tornar al inici de la pujada al Coll de Lys o a algún punt on tinguem alguna referència per situar-nos en el mapa.  Anem baixant i veiem l'anomenat Cristo delle Vette i la Cabaña Vivac Giordano que estan d'alt d'un petit cim anomenat Balmenhorn decidim anar-hi per entar en calor i decidir que fem.  Al refugi vivac s'hi accedeix pujant per uns esglaons de ferrata que tenen la seva complicació.



 


Aquesta es una foto de com es veu aquest cim en un dia amb bona visibilitat.


Després de descansar, entrar en calor y menjar una mica. (hi havia dos tius dormint a la part de dalt que no els vam veure la cara)  tenim la 3ª reunió d'equip i decidim que no te cap sentit tornar a pujar ja que el dia no tenia pinta de millorar y sense vistes no te cap sentit dormir a tanta alçada (jo ho agraeixo no encara tenia molt mal de cap).

Cap a les 14 hores estem de tornada el refugi de Gnifetti, fem una petita parada on decidim baixar definitivament als cotxes,  la previsió de la meteo empitjora.

Després d'agafar els 2 telecabines arribem al cotxe. Teniem reserva per dormir la nit de dilluns a dimarts en un refugi a uns 5 kilòmetes d'on haviem deixat el cotxe. Però al intentar canviar la reserva per un dia abans.... Ohh sorpersa!!! 5 kilòmetres en línia recta !  Per anar al refugi haviem de fer 70 kilòmetres en cotxe, agafar un telecabina que al juny només funciona 2 cops al dia i caminar durant 1:30 hores.  El Refugi Belvedere a 2400 m en mig d'unes pistes d'esquí a l'altre vall d'on havien deixat el cotxe (gràcies Booking).  Així doncs desistim d'anar-hi diumenge i anirem dilluns com teniem previst. Així doncs fem tots 4 un bon sopar i a dormir al mateix Gressoney nosaltres en un hotel i el Jordi i la Marta a la cali. Dilluns al matí ells tornarán cap a Peralada i nosaltres ens dedicarem els seguents 2 dies a fer el tourist.




 El refugi es una meravella, amb vistes espectaculars de tot el Monte Rosa, entre tempesta y boira es pot intuir el perfil del Cervino. Estem tot el dia sols i al vespre arriba una altre parella. El jefe es molt simpàtic i ens explica que fan obres per instal·lar un "yacuzzi amb zona chill-out" a l'exterior per la temporada d'esquí.





Els temps no millora i dimarts al matí decidim donar-nos persa per poder agafar el telecabina fins a baix per passar el dia a Milan. A les 6 de la tarda hem d'anar a l'aeroport per agafar l'avió de tornada.





Al final degut a la vaga de controladors aeris a Franca el vol surt amb 5 hores de retard i arribem a BCN cap a les 4 de la matinada. 

Esperem tornar-hi d'aquí un o dos anys, el Ramón diu que amb esquís de muntanya jo dic que amb un aparell de GPS. I potser una millor època seria cap al Juliol quan el temps és mes estable. Agraïr també l'amabilitat dels guardes italians i el fet que ens van retornar els 80 euros de la reserva feta al refugi Margherita.

2 comentarios:

fili dijo...

Molt guapo el post. He flipat molt amb la foto on es veu la filera de gent... deu n'hi do! i la dels frikis fent equilibris!

Llastima, pero aixi es la muntanya. Jo se d'un que ahir es va quedar a 25 metres de desnivell de fer el que hagues sigut el seu ultim 8000. Aixo si que es dificil de pair.

Ramón Arbos Perez dijo...

Si, volveremos a intentarlo.