Ruta circular al cim del Canigó

Feia temps que volíem tornar a fer el Canigó i aprofitem que volem començar a fer cims amb els nens per intentar la ruta circular al Canigó.


Fem nit el dissabte al Refugi de Cortalets (2.150 mts.) que estava a tope, de fet per fer la reserva van tindre que entrar des-de la llista d'espera, la major part de la gent son Catalans i de mes de 40 anys perquè es feu una idea de l'ambient. El sopar molt bo i l'habitació vam tindre sort, inicialment ens enviaven al refugi no guardat del costat, però al veure que anàvem amb dos nens petits es van compadir de nosaltres i ens van ficar en una habitació per a 4 persones al refugi principal, una sort perquè vam dormir de meravella.

Decidim fer la ruta circular a l'inrevés que totes les ressenyes que vam trobar per Internet i a revistes, i realment va ser un encert. Sortim a l'esquerra del refugi camí del Barbet, al principi seguir les marques del GR però de-seguida tenim que continuar per les marques grogues que es marcaran tota la ruta circular.


La primera part es una senzilla ascensió en ziga-zagues amplis fins arribar al collet del Barbet (2.700 mts), gaudim d'unes magnífiques vistes de l'escarpada cara del Canigó, a més desfruitem de la companyia d'un grup de Isards, quina meravella veure com recorren les crestes a una velocitat endiablada.





Ara tenim que descendir per la cara sur del Barbet fins l'encreuament senyalitzat del refugi de Marialles, nosaltres agafem a la dreta per poder la canal sur o de la Xemeneia. Es la millor part de ruta ascendim per passos de segon grau fins a la mateixa cima del Canigó, ens encanta arribar al cims grimpant i sobre tot veure la cara de la gent al veure sortir del buit dons nens petits grimpant com Isards.

El cim està a tope, fem cua per la foto amb la creu i deixem un record (un collaret de l'Abril).


Una barreta, una poma i comencem la baixada, les ventat-ges de fer la ruta circular en aquest sentit son que primer encares les dificultats de la grimpada en pujada (que sempre es millor i mes segur) i segon que et queda el camí mes curt i senzill de tornada que s'agraeix.

La tornada es passa bastant ràpid, principalment perquè el Gerard es posa molt pesat en que vol tindre un gos, i es passa tota la estona explicant on el col·locarà al cotxe, a la suposada casa que ens comprarem per poder tindre el gos, que ell i l'Abril el treu-ran a passejar al parc,....

Al final han sortit 5:30 hores de ruta circular a ritme molt tranquil, del tot recomanable e inclòs diria repetible amb mes colla, l'únic però es la carretera de terra per arribar al refugi son 21 km que es fan molt pesats.

Comentarios

fili ha dicho que…
Bestial! Aquestes fotos seran un tresoret per l'Abril i el Gerard quan siguin mes grans. Sou la familia mega-crack.

Hey, i quin es l'ambient que es crea amb catalans de mes de 40 tacos? ;-)

Entradas populares de este blog

Escalada en familia en Vilanova de Prades

Escalada a Vilanova de Prades

Escalada en el Ripollés