Carros de Foc

Carros de Foc o la ruta circular pels 9 refugis del parc nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici.

Finalment i després de molts canvis e inconvenients la Nuri i jo ens decidim per fer la Carros de Foc. Inicialment teníem previst anar a fer el Cervino, i després el Monte Rosa. No estem segurs de voler 'pagar' per fer una ruta de muntanya como aquesta, però el fet de tenir un record, el pack de travessa (una gorra, un sac de seda, mapa alpina, tovallola de viatge), i l'obligació de passar per tots el refugis per segellar ens sembla al·licient suficient i que compensa els 30€ de mes per fer la ruta oficial.
La clau de una travessa com aquesta, es el pes de la motxilla, i en el nostre cas el calçat va ser un factor determinant. Després de donar-li moltes voltes, veient la previsió de la meteo, i que estem a finals de juny, ens decidim per calçat lleuger i còmode, la Nuri unes Vasque de trekking, i jo unes Mizuno de Running.

A la motxilla vam carregar l'imprescindible; Pantalons llargs i curts, una jaqueta lleugera impermeable (anomenat SoftShell), 4 samarretes màniga curta, 4 parells de mitjons de trekking, capelina per la pluja, gorra, buff, frontal, sabatilles per refugi, necesser, ... En total 5 kg. de pes a la motxilla sense aigua. Nomes hagués faltat afegir uns Guants.

Com explicarem mes endavant la motxilla va ser un encert total. Comparativament amb el grups de gent que ens trobarem fent la travessa tots anàvem super-equipats, carregant motxilles de 15 kg. de pes, cossa que fa molt mes dura la travessa.

Però on ens vam equivocar i molt va ser amb el calçat, analitzat un cop passat hagués portat una botes lleugeres e impermeables de trekking, i dubto si a més a més unes sabatilles lleugeres per córrer.

El nostre planning es el següent:
- divendres. Llong-Colomina. 5 hores
- dissabte. Colomina-Blanch-Mallafré-Amitges-Saboredo. Etapa reina de 11 hores
- diumenge. Saboredo-Restanca-Colomers-Ventosa. 8,5 hores
- dilluns. Ventosa-Llong. 6 hores

Comencem...

El divendres 18 de juny a les 08:00 sortim de BCN en direcció a Boí, ens surt en 3 hores i 30 minuts de viatge. A la plaça de Boí tenim que esperar una hora sencera perquè els Taxis no surten fins que estan plens. Comença a ploure, les previsions ja avançaven pluja pel divendres i dissabte, i de moment es complíem les previsions.

A les 13:30 comencem a caminar, el Taxi ens ha deixat al Estany de la Llebreta i sortim cap el refugi del Estany Llong primer de la nostre ruta, en 45' arribem al Refugi. Ens donen tot el pack dels Carros i ens segellen la primera casella. La noia del Refugi ens diu que tenim que arribar abans de les 19 hores a Colomina si volem sopar. Son les 14:15 i la ruta marca 5 hores, així que comencem forts. Està plovent així que les capelines posades i el peus mullats (en els 4 dies no els vam tindre ni 5 minuts secs).

Anem seguint la ruta del planell Alpina, amb l'inestimable ajuda del llibre 'La ruta dels 9 refugis' (http://www.pirineos3000.com/servlet/Larutadelos9refugios), que descriu la ruta perfectament, i amb els temps de pas molt ajustats al nostre ritme. Mica a mica ens anem adonat del temps que ens trobarem durant aquesta aventura, cel ennuvolat, molta aigua, molta neu, fred i vent. Però estem hiper-motivats, i encara que veníem preparats per passar 4 dies corrent per la muntanya amb pantalons curts i 'bambes', no ens desmotiva gens les inclemències del temps.

De cara l'orientació en aquesta etapa, nosaltres ens vam despitar en dos punts. En l'estany Tort no tenim que reseguirlo fins al final, sino que un cop arribats a una petira resclosa, cal vorejar un petit turò i deixarlo a l'esquerra. L'altre punt es quasi al final de la etapa, quan ens trobem les vies de la mina al costat de l'Estany Tort, i veiem el cartell que indica Colomina recte, als 5' tenim que desviar-nos a l'esquerra i pujar fins al Refugi que no el veus al estar situat a dalt d'una colina.

Tot i els petits despistes d'orientació arribem a les 18:55 al Refugi de Colomina. El guarda per la finestra ens diu que el sopar ja està a taula, que ens afanyem, ja farem l'entrada després. En els refugis son molt estrictes amb els horaris i a las 19 hores sopar, i a les 10 hores s'apaguen les llums, peti qui peti. Compartim taula amb una parella d'Olot que tenen moltes ganes d'explicar-nos com els hi va la ruta, i amb 3 bascos de San Sebastià. Comencem a descobrir el millor d'aquesta ruta, la gent que et vas trobant i la complicitat amb tots ells.

Dissabte 19 de juny 07:30. Esmorzem ben fort, torrades, galetes i cafè amb llet, la noia del refugi de Colomina es molt enrotllada i ens deixa preparar la motxilla al menjador, cosa totalment prohibida als refugis. Avui ens espera la etapa mes dura de totes, una autentica bogeria, sortim cap el nostre primer objectiu el refugi J.M.Blanc. El temps es molt fred i fa molt de vent, voregem el llac de Colomina per l'esquerra, amb passos delicats per la neu, una relliscada i cauríem a l'aigua congelada del llac.

Arribem al Pas de l'Os, sincerament pensava que seria quelcom mes complicat, es una pas molt maco que puja dret amb el tram final amb pedres en forma d'escala. Ara ens queda anar cap el Coll de Saburo, passar per l'estany de Cap de Port, i uns dels millors trams d'aquesta ruta la baixada fins a l'Estany Tort amb les vistes del refugi de JM Blanc al fons i les fantàstiques vistes al vorejar la presa del Estany Negre.

Son les 10:30 i arribem al refugi de J.M. Blanc, mes que un refugi sembla un hotel de muntanya, només i trobem la noia que s'encarrega del refugi, segellem i li demano cinta americana, tinc les Mizuno trencades i comença a sortir el dit petit, por ser un problema greu si el forat va a mes, m'embolico la 'bamba' amb la cinta per tapar el forat, però el remei nomes en dura cinc minuts.

Ens trobem molt forts, i hem guanyat 30' minuts de l'horari previst per aquesta etapa. Ara ens dirigim cap el refugi Ernest Mallafrè. Tenim dos possibilitats fer-ho per el Coll de Monestero o per la pista, donat que el temps amenaça pluja i que tenim una jornada molt llarga decidim per la pista, que estalvia's una hora segons els horaris marcats 4:40 i 3:40.

El primer tram es de baixada forta per pedres, no permet anar molt ràpid encara que ho intentem. Després de la baixada arribem al desvio cap a Espot, no el tens que agafar, sinó que continues per la pista a l'esquerra. Aquest tros es molt maco, no hem pensava que la pista fos tant agradable, rodejat de bosc amb bones vistes, el ferm es tou amb herba que ens permet 'trotar' a estones. Torna a ploure i de nou les capelines. Aquest tram es fa força llarg, i compte amb els túnels finals, el dos últims no es podem travessar per perill d'esllavissades i tens que sortejar-los per la dreta, baixant primer per tornar a pujar després a la pista.

13:30 Finalment arribem al refugi Ernest Mallafrè, l'esperàvem mes gran, pen-sabem que situat tan a prop de Sant Maurici estaria mes preparat per rebre els turistes. Mengem un bocata per recuperar forces, comencen a estar una mica cansats. La següent etapa la pujada fins a el refugi d'Amitges, es un tram curt de 1:30 per camí fàcil però amb fort desnivell.


Torna a ploure i ens tornem a posar les capelines. Sort del poc pes que portem a la motxilla sinó crec que aquesta etapa no seria factible. El tram final el fem pel dret, el camí/pista continua fent ziga-zagues i nosaltres escurcem pujant recte quasi grimpant fins tornar a trobar el camí a dalt de tot just abans d'arribar al refugi.

15:30 Arribem al refugi d'Amitges, ha sigut un tram curt que s'ha fet força ràpid. El refugi es dels millors, ja el coneixíem perquè havíem passat una nit quan vam fer el pic de Saboredo. Segellem i preguntem per l'estat del refugi Saboredo, ens havien dit que esta en obres, es cert però si tenim reserva vol dir que estarà practicable. Ens trobem una parella de Granollers que comença avui la Carros de Foc, el Xavi i la Montse que després ens el tornaríem a trobar a Saboredo i faríem la resta de ruta plegats.

Sortim cap al refugi Saboredo l'últim tram d'aquesta llarga etapa. La dificultat d'aquest tram es troba al port de Ratera d'Espot, a mesura que ens anem apropant al coll comença a tapar-se ràpidament el dia, a ploure mes fort, i fer força vent. A dalt del fals coll, ens trobem 3 nois super-equipats, que intentem dissuadir-nos que no arribarem a Saboredo que mes endavant la neu està molt perillosa i que no podrem orientar-nos al no tenir gens de visibilitat. Per la pinta que fan, arribem a la conclusió que son uns al.lucinats de la vida i que no cal fer-los molt de cas.

Uns 10' per davant veiem una parella que porten capelines groc i rosa llampant, ens serveixen de punt de referència ja que la visibilitat es nul.la. Seguim la traça per la neu, es tracta d'anar vorejant la falda de la punta d'Estasen, es força delicat ja que una relliscada ens faria caure bastants metres, la neu està força aigualida i no dona estabilitat a la trepitjada. Ens enganxem a la parella, son el Xavi i la Lola, seriem els nostres companys d'aventura per la resta de dies.  El temps està fatal, molt de fred, pluja i força vent, tenim les mans congelades, costa de suportar el fred a les mans, quin fallo no portar guants. Arribem al port de Ratera, sort del pal que ens indica la direcció, perquè la visibilitat es nul.la, i un error molt fàcil seria agafar el camí del GR 11 que ens conduiria a Colomers.
Encara ens constaria molt d'arribar al refugi de Saboredo, aquest tros per mi el mes dur de tota l'aventura, sobretot pel fred a les mans, estem completament xops, el vent i la pluja combinats son perfectes per no deixar cap racó sec.
18:30 Arribem al refugi de Saboredo, el refugi es l'hòstia està en obres i es minúscul, a dintre trobem 4 Israelites que passen de llarg la cinquantena d'anys, 2 d'ells amb símptomes de hipotèrmia tombats al llit coberts amb mantes i tremolant de fred. Un cop passat la sorpresa inicial, amb el sopar i la estufe-ta coberta de roba, mitjons i sabates, l'ambient es acollidor, estem com a casa d'un amic, petem la xerrada i passem una bona estona.

Amaneix amb una nevada impressionant, han caigut uns 20 centímetres de neu, el paisatge es colpidor. Julian el guarda del refugi es un personatge remarcable, un tio estrany budista aranès, ens comenta que la previsió es bona a partir de les 10 hores, així que decidim esperar i sortir quan millori. 

Son prop de les onze del matí i el temps no fa pinta de millorar gaire. Decidim marxar plegats cap el refugi de Colomers, hem format un grup de companys amb un objectiu comú arribar com sigui i fer nit plegats a Colomers. A nosaltres se'ns ha acabat el repte, ja no podrem fer la ruta dels Carros de Foc completa, no ens preocupa l'important es que estem passant un aventura per recordar durant molt de temps.

El nostre nou plan consisteix en dormir a Colomers diumenge, i dilluns arribar al refugi de Ventosa i Clavell, per allí baixar a la pressa de Cavallers i agafar un taxi que ens porti a Boí, agafar el nostre cotxe per poder tornar a Sabadell a recollir els nens.

Sortim tot sis de Saboredo, no tenim traça tot està cobert de neu, la visibilitat es molt baixa i no ens permet endevinar per on marxa el camí. Tenim que arribar al coll del Tuc Gran de Sendrosa per arribar a l'altre vall, no ens resulta gens fàcil, tenim varies indecisions respecte al millor camí a seguir, hem guanyat massa altura aviat i això sumat a la poca visibilitat provoca que triguem mes de 2 hores per guanyar el coll. Tenim que superar el que crec que deu ser una petita glacera o com a mínim un congost de gel permanent. La baixada fins al llac Clòto de Baish tampoc ens resulta gens fàcil, el camí el fem neu a traves sense cap indicació mes que la de baixar pel costat esquerra enganxats a la paret rocosa.

L'entorn del llac Clòto de Baish cobert de neu es meravellós, passem pel Lac Clòto de Naut per arribar al Lac Long, per fi estem convençuts que arribarem a Colomers, hem passat tots el punts delicats d'orientació. Després d'una pujada arribem a un petit coll, de d'on veiem perfectament el refugi i el Lac Major de Colomers.

A les 16 hores del diumenge 20 de juny arribem a Colomers, quina gracia demà comença l'estiu i estem a prop de 0º i amb un ambient completament nevat, no et pots refiar mai de les previsions del temps, i sempre tenim que portar botes i guants!!!. 

 El refugi de Colomers està molt be, fan un sopar de tres plats complerts que permet recuperar les forces.

Dilluns a les 8:30 sortim de Colomers de nou tot sis, aquest cop amb objectius diferents, el Xavi i la Lola dormiran a Ventosa, Xavi i la Montse encara amb l'objectiu de completar els Carros aniran primer a Restanca per també dormir a Ventosa. 

Compartim tot sis la pujada fins al fals coll del Port de Caldes per fer la foto de comiat del grup, fa un dia espectacular, tot el paisatge nevat amb cel blau i sol radiant.

El Xavi i la Montse ens acompanya'n un tros, el cartell del Port de Caldes que indica el camins per Ventosa i per Restanca en com a mínim confús, no quadre amb el mapa Alpina les direccions no corresponen. La Nuri i jo decidim fiar-nos del Alpina i baixar per l'esquerra fins al que creiem que es l'Estany de Mangades, no les teníem totes amb nosaltres i mes quan vèiem que el Xavi guiat pel seu GPS semblava que portava la mateixa direcció que nosaltres. 

Quina alegria quan confirmen que hem agafat el camí correcte, l'orientació ha sigut perfecte i trobem el camí que baixa de Restanca i que porta al Ventosa, un cartell ens marca que en 30' serem a Ventosa. 

Si no recordo malament, ja tinc un embolic d'horaris, a les 13 hores arribem al refugi de Joan Ventosa i Calvell. Després de negociar un bocata amb el guarda del refugi, havíem perdut la reserva del Ventosa i pagat per dormir a Colomers. Baixem fins a Cavallers amb el telefon dels taxis que amablement ens ha facilitat el guarda.

Ja ens havíem avisat que las fortes pluges havíem provocat una riuada que s'havia emportat els pontets del riuet d'Estany Negre. No trobem cap pas per creuar el riu, que baixa amb molta aigua, ens tenim que mullar el peus per últim cop, ja ens dona igual hem passat quatre dies amb els peus xops.

A les 14:30 agafem el taxi cansats però. amb un molt bon regust de haver passat una aventura inoblidable. Quins quatre dies això si que es desconnectar.