sábado, 16 de enero de 2010

Puig Peric amb Esquís de Muntanya

Intent d'ascensió al Puig Peric 2.810 mts. amb Esquís de Muntanya, per començar l'any 2010 decidim fer la nostra primera sortida amb Esquís de Muntanya, tenim una mica de experiència en Esquí de fons i amb Esquí Alpí (encara que ja fa molt de temps que no practiquem). Ens han dit que per començar aquest pic es dels mes fàcils per fer amb esquís, així que amb l'équip, esquís i botes prestades per la Marta i el Jordi !moltes gràcies nens! ens decidim a l'aventura.

Ens aixequem molt d'hora a les 5 AM, tenim dues hores i mitja de cotxe, direcció Puigcerdà, creuem la frontera per Bourg-Madame, s'agafa la N-116 francesa cap a Mont-Louis. A la rotonda de la N116 de Montlluís, hem de prendre la D618 en direcció a Font Romeu i poc desprès en una altra rotonda, la D118 cap a La Llagona i la Quillana (Quillan). Ben aviat la deixem per prendre a l'esquerra la D60, direcció la Presa de Les Bulloses, en aquest punt comença a baixar la temperatura i la carretera de uns 8 kms. està completament gelada i decidim parar per precaució i posar les cadenes, son les 8:30 i estem a -10º, arribem al punt on la barrera ja no deixa passar mes cotxes, som al Pla dels Avellans, hi han força cotxes aparcats encara que no veiem a ningú.

Preparem els esquís i bastant abrigats comencen la pista que ens portarà la presa, son un 4,5 kms amb pujada que ens van prendre amb calma per agafar el tacte dels esquís van trigar quasi dues hores (a la tornada ho van fer en 20'). 

Els temps estava bastant tapat i va començar a nevar, però teníem l'esperança que millorés.





La ruta de ascensió comença a la presa de les Bulloses (2.012 mts.), on els francesos tenen muntat tot un ressort per les famílies, venen i van per la carretera tallada per la neu amb moto de neu amb un afegit per tres places més, així pots arribar als refugis amb la família i els paquets. Per el pròxim cop la millor opció per fer aquesta ruta a l'hivern, es pujar a dormir a un d'aquest refugis, per guanyar temps a l'endemà.
Hôtel Restaurant des Bones Hores. tel : 04.68.04.24.22
Chalet refuge du Club Alpin Français tel : 04.68.04.93.88
Auberge le Carlit tel : 04.68.04.22.23
Refuge de Camporeils tel: 06.82.12.99.22

Nosaltres encara que un cartell gran en francès ens avisa que no poden creuar el llac glaçat que es molt perillós, no podem resistir la temptació i busquem la forma de baixar al llac, la forma més fàcil sembla pel marge esquerra un cop creuada tota la pressa, hi ha una baixada que et porta al llac, però decidim fer-ho pel lloc més complicat per costat dret de la pressa, per darrere d'una caseta baixem per un ballat no sense dificultats. Sembla prou glaçat encara que els marges son trencats, comencen a lliscar no sense por, però mica a mica guanyem confiança, el fred es intens i el vent bufa fort.  Crec que no van córrer cap risc creua'n per aquí encara que si s'agüés trencat el gel no m'ho vull ni imaginar.
Peró realment va valer la pena i va ser el millor de la ruta, la sensació d'aventura es el que busquem.





Creuant el llac amb els Perics al fons.







Les vistes des de dintre del llac son impressionants.




Un cop creuat el llac, es veu la traça per on van creuar, ni a la anada ni a la tornada van trobar ningú.






El camí continua primer resseguint el torrent del riu,
Fins que arribem a una mena de pont (pot ser son quatre pedres) per creuar el riu.
Per la neu no trobem cap fita i l'única traça que seguíem te pinta que està fent la volta al Capcir (GR) i marxa cap a la dreta, teníem que haver trobat la Cabana de la Balmeta (2.125 mts.)(veure mapa), però no van tenir sort. Continuem pujant en la mateixa direcció NO.
En aquest punt prenem la decisió de tornar son les 13:30 hores, i el Peric està cobert de núvols ben negres i no fa pinta que es pugui fer cim. Hem trigat massa per arribar fins aquí i amb aquest ritme encara ens falten dues hores per arribar a dalt i no tenim clar que el dia s'aguanti, a les 17 ja es fa fosc i millor no arriscar.
El Carlit té la mateixa mala pinta, molt tapat i sembla que bufa fort.
Tornem a creuar el llac, aquest cop amb molta més confiança i ajudats pel fort vent  només tenim que obrir els braços i el vent ens duu qual veler. En menys de mitja hora hem creuat el llac, a la anada ens va costar el doble.
Reprenem forces a la terrassa del Refugi, merda ens hem descuidat la cartera al cotxe i no tenim un duro, ens hagués anat de perles un cafetonet ben calentó, però ens conformen amb una poma i un glop d'aigua i prenem la baixada. Ara si que desfruitem els 4,5 km que ens havien costat tant a la pujada, ara es com baixar una blava, practiquem els girs i llàstima que ja hem arribat al cotxe.

Un cop al cotxe ens trobem a un grup de 8 catalans que havien intentat el Carlit, però també pel mal temps van decidir tornar. Tornarem a intentar-ho, pot-ser a l'estiu per fer el Carlit.

1 comentario:

fili dijo...

buena manera de quemar las calorias de los turrones! muy chulas las fotos, e impresionante que hayais cruzado todo el lago.
un abrazo