jueves, 2 de julio de 2009

Mont Blanc 4.808 mts.

Be per fi un dels meus somnis aconseguits pujar el Mont Blanc, quin viatge tan especial millor no podria haver anat, 6 companys en furgoneta cap els Alps a pujar el Mont Blanc, comencem l'escapada.

Dijous 2 de juliol. 10:00 Peralada. El viatge d'anada es passa ràpid encara que son 8 o 9 hores de viatge des de BC, la furgo del David es una passada i la Nuri, Jordi, Marta i jo petem la xerrada còmodament en la part derrera de la furgo.
Arribem al càmping de St. Gervais i muntem la paradeta, quatre a la furgo, i el Jordi i la Marta es sacrifiquen dormint a la tenda, sopem en un restaurant del poble i fem la foto de l'equip (la Nuri fa de fotògrafa)

Divendres 3 de juliol. 7:50 Agafem el tren a St. Gervais amb destí a l'estació de Nid d'Aigle 2.372 mts. Aquest possiblement es un dels problemes del mal d'alçada pujar mes de 1.000 mts. sense que el cos assimili l'alçada.

El camí des de Nid d'Aigle puja però sense dificultats, trobem isards pel camí que a diferencia dels del Pirineu no tenen por dels humans, semblem pagats pels francesos com a reclam turístic.









Tenim unes vistes increïbles de Aiguille du Midi a on et pugen en telecabina a mes de 3.800 mts. des de Chamonix el globo deu ser impressionant. Continuem la agradable pujada, aprofitant per fer fotos de les impressionants vistes, fins a la glacera del refugi de Tete Rousse 3.187 mts., deuen ser les 12 hores, portem dues horetes i ens posem els grampons mes per ganes que per necessitat perquè fins al Refugi de Gouter no calem pas i un cop passada la bolera ens els trèiem perquè fan nosa.
Arribem al temut pas de 'la bolera', anomenat així perquè cauen pedres discontinuadamente per la rampa de neu i per passar s'ha de vigilar que no impacti cap pedra i acabar amb un blau important o pitjor rodolant pendent avall.


La grimpada fins al Refugi de Gouter 3.782 mts. es bastant divertida, es durilla i es fa una mica llarga però en cap cas pesada, trobem moltes cordades de guia amb 2 o 3 'aventurers' jo crec que es molt pitjor anar encordat per aquesta pujada per les molèsties que suposa que per el risc de caiguda, nosaltres preferim no anar encordats i seguir en processo els grupets que pugem.

L'estada al Refugi de Gouter es agradable, hi trobem molta gent i sort que habiem reservat perquè en cas contratri, a l'alçada de Tete Rousse un amable vigilant de les muntanyes es disuadeix de pujar-hi sense reserva, encara que desprès vam trobar varia gent amb tenda dormint una mica més amunt del Refugi.
La majoria de nosaltres notem l'efecte de l'alçada, uns només arribar al Refugi i d'altres durant la nit, el sopar acceptable, sopa de verdures deshidratades i cus-cus amb tall, comprem aigua a 5€ l'ampolla suposo que s'ho val al pujar-la fins aquí.
Dissabte 4 de juliol, 02:00 Refugi Gouter. Ens llevem abans de l'hora pactada a 01:30 ja comencem a recollir trastos, equipar-nos i esmorzar al refugi, banyera de cafè i quatre torrades amb melmelada, poc esplèndid però estem tant neguitosos per començar a caminar que tans ens hi fot. A les 03:00 sortim del Refugi, amb frontals, grampons i encordats en grups de tres, David-Marta-Olga, i Ramón-Nuri-Jordi el segon grup, la nit es fresca però suportable suposo que per sota cero. Ens trobem tots molt be i el primer tram fins a la pujada del Dome Gouter el fem molt animats. La pujada del Doume es fa en negra nit resseguint una filera de frontals que fan zig-zag fins al coll, es dureta però ens trobem forts, la marxa encara que lenta sense pausa fins el Col du Dome 4.304 mts. 05:00 Clareja al fons de les muntanyes encara en negra nit, el fred es més intens i tenim les mans congelades, per la pròxima comprar uns millors guants. Passem ja de dia el Refuge-Bivouac Vallot 4.362 mts. i encarem la ja forta pujada fins les Bosses, aquests son dos cims secundaris ( Petite Bosse 4547, Grand Bosse 4513), des de aquest punt només queda la aresta final, que es passa bastant be, l'únic problema es la gent que et trobes que ja torna i que fa que tinguis que parar per deixar passar, estem bastant cansats, el cansament típic de quan saps que ja falta poc per arribar al cim i penses que ja no pots mes.












07:45 Cim del Mont Blanc 4.808 mts. Trobem força gent, però la cima es una esplanada bastant gran, decep no trobar cap monòlit ni res que t'hi indiqui que ja hi ets al cim, però dona igual, ens abracem tots contents i gelats. Quatre fotos, petó de rigor, unes barretes ràpides i a baixar que fa fred.

La baixada fins al Refugi de Gouter es comada, però es fa una mica llarga perquè ja tens ganes d'arribar-hi i alguns tenim problemes de ventre (caca vaja). Lo pitjor potser de l'escapada es la baixada des de Gouter, primer la grimpada que no s'acaba mai i després el camí de pedres fins a Nid d'Aigle, ho fem lentament perquè a la Nuri li han fet mal les Bastard, massa dures i massa noves per tantes hores de caminata. La resta ja forma part del record, sopar pizza i pasta a Chamonix, feliç 40 anys de la Marta, i llarg viatge de tornada amb cues fins a Hospi a recollir els nens que ja trobem a faltar i ells a nosaltres, angelets.










3 comentarios:

Anónimo dijo...

Molt guay el viatge.
el blog genial i ja tenim el video practicament acabat.
una forta abraçada desde peralada companys, parents i ens veiem aviat.
Marta i Jordi

fili dijo...

Si senyor, molt guapo el reportatge. Felicitats a tots!

Nuri, no se si portaves, pero els Compeed son miraculosos.

Nosaltres ja tenim el fi d'obra de la chabola i poquet a poquet comença a semblar una casa en lloc d'una obra. Aviat espero podrem organitzar el nostre temps i sortir un poquet. Fins ara hem anat a rebufo d'els diferents industrials.

Joan B dijo...

Felicitats pel cim !!!

I també pel bloc que encara no l'havia visitat.
Hi he trobat a faltar les escalades que verm fer a les Moles ( Arnes)

salut i a tibar