sábado, 13 de octubre de 2007

Navarro, 185m. V (Vilanova de Meia)

Aprofitant el pont del 12 d'octubre, quedem amb el Fili i la Lara per fer una parells de dies d'escalada a Vilanova de Meià, el plan es fer divendres una mica d'esportiva i el dissabte el repte major una via clàssica pràcticament dessequipada la via Navarro.
Una mica tard divendres tarda arriben al Contrafort de la Roca dels Arcs, una extensa franja que s'alinea paral·lela sota la Roca dels Arcs, es una zona amb abundància de vies fàcils molt equipades, perfecte per escalfar motors. Trobem a la Lara i al Fili fent artificial al sector de la Cova del Valent, es un molt bon lloc per practicar amb el cacharros d'artificial, nosaltres continuem i busquem algun cinquè per començar. Crec que el que acabem fent es el primer llarg de la via anomenada 'El esquiador cabezón' del sector ECAM, via recomanable fàcil que va repetir la Nuri també de primer. En aquesta zona es una mica complicat identificar les vies amb el llibre Xavier Buxó i Luis Alfonso 'Vilanova de Meià y zonas cercanas' (ISBN 84-607-4462-0) que està molt be sobre tot per conèixer els sectors i poder aproximar-te, després el detall de les vies es millor buscar-ho per Internet. Desprès anem a buscar quelcom amb mes grau ja que es trobem forts, i en el sector Conillet eixerit el Fili ens recomana la 24 i 25 dos 6a assequibles, però com es comença a fer fosc i tampoc anem tan sobrats fem un V+ just a la esquerra d'aquestes dues, s'accedeix pujant a un monticle protegit amb arbustos, la via resulta molt guapa sempre cap a la esquerra per evitar els desploms mes heavies, casi al final te un pas molt guapo, que si bloqueja's fort amb la detra i l'esquerra dintre l'escletxa es fàcil. Disculpeu però no tenim fotos, vam descuidar la càmera.
Finalment tenim que anar a dormir a Artesa de Segre, l'hostal Cirera està a tope, i es mes tot el poble està ple de Californias amb els típics escaladors amb rastas, VW, i gos que sembla el escalador estàndard de moda, collita del Fili ;-), l'hostal Muntanya no resulta gran cosa el llit es una merda, encara que dormin força be.



















Al mati d'hora anem a la fer la Navarro, que com he comentat abans molt millor que baixeu la ressenya d'Internet http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=353 ja que la del llibre no es tan bona, jo crec que seran uns 185 mts. , 5 llargs i tres hores, adjunto una foto amb el recorregut que es molt acurada, es clavat el camí que van seguir.


















Trobar l'inici de la via es fàcil ja que te una fletxa a peu de via, el itinerari es bastant evident sempre buscant el camí mes fàcil, a l'inici del primer llarg trobarem un buril sense xapa però una mica mes a la dreta i a uns 5 mts trobarem muntada amb cordinos una primera assegurança, jo vaig perdre bastant temps intentant col.locar algun friend o empotrador sense èxit, l'inici es fàcil i es pot fer sense assegurar gaire, mes endavant vaig poder col·locar un friend molt maco. L'escalada es molt guapa amb enormes cantos i bona roca, aquests dos primers llargs no tenen gaire descans son continuats i drets però disfrutes moltísim.























La primera reunió es munta sobre tres spits, la resta de reunions molt mes còmodes que la primera es munten sobre savines que resulta'n ser l'aliat perfecte en aquesta paret, tant per asegurarte amb passos intermitjots com per muntar les reunions.
El tercer llarg no es mes que un flaqueig de II sense compromís, que et deixa sota del que tindria que ser el punt mes complicat però no va resultar així, si seguixes la ressenya tens que sortir bastant cap a la dreta per evitar el sostre, muntar una assegurança sobre una savina i tornar a la esquerra ja sobre del sostre, sobre tot fer servir cintes molt llargues per evitar fregament, el pas de cinquè es un petit sostre que si t'ajudes d'una savina està xupat. L'últim llarg es perfecte per acabar l'escalada sembla fàcil però al final tens que donar-ho tot per poder acabar content amb l'esforç.


















En resum una via molt recomanable, clàssica poc equipa però fàcil de autoassegurarse, i grau assequible, l'inconvenient el de totes les vies d'aquesta paret el camí de retorn, es una tortura i mes si està mullat con va ser el nostre cas, relliscades i algun turmell torçat.

No hay comentarios: